Crec recordar que el seu nom era José Luis. Era un d’aquells monitors de “Promoción Professional Obrera” de finals del franquisme que va fer estada a Sant Llorenç, concretament en el pis de Can Llegosf.
Un dia, després de prendre cafè, parlàvem d’un amic comú. En confiança em va dir: “No me’n puc fiar massa. Parla malament dels seus companys i es previsible que, quan jo no hi som, parli malament de mi” Continua
Pensions públiques per a la gent jove.
Pensions públiques per a joves
La Plataforma de les Illes Balears i Pitiüses en Defensa de les Pensions Públiques manifesta que el dret essencial a les pensions públiques es troba greument amenaçat. El Pacte de Toledo, l’Europa neoliberal i el poder financer van camí de privatitzar el Sistema Públic de Pensions mitjançant una reforma que capgirarà aquest dret social bàsic.
Hi ha un projecte per disminuir les pensions públiques i promocionar nous models de gestió privada que afectarà els actuals pensionistes i, sobretot, impactarà en la gent jove treballadora. És essencial que el jovent també es conscienciï i, al costat del moviment pensionista, lluiti pels seus drets i per les futures pensions de tothom.
La defensa de les pensions públiques ha de ser una eina de solidaritat intergeneracional i del conjunt de la classe treballadora. Continua
Comunicat: Plataforma de les Illes Balears i Pitiüses en defensa de les Pensions Públiques.
Avui, dia 25 de gener de 2021, en tots els territoris de l’Estat es porta a terme una jornada de conscienciació i mobilització, en defensa el Sistema Públic de Pensions.
Estem en un moment crucial, on el dret bàsic de la gent treballadora a rebre una pensió pública, digna i suficient (art. 50 CE) es veu greument amenaçat per la cobdícia de les elits financeres: bancs, asseguradores i fons d’inversió.
Volen fer negoci amb el dret social a la pensió pública, aprofitant la desmobilització social forçada per la pandèmia i, enmig de tot el drama sanitari i social que estem vivint, amb aquest fi han mogut els agents polítics, econòmics i (anti)socials a seu
servei, per assaltar i lucrar-se de la major partida de despesa pública, de 140.000 milions d’euros, que suposen les pensions en el conjunt de l’Estat. Continua
Ja que la pandèmia ens permet supervisar online el ple farem una petita crònica del que va succeir dijous passat i almanco així informarem al poble del que es cuina darrere la Sala (i ja que tanmateix cap partit polític ens n’envia cap article). Això sí, ho farem a través del nostre particular format d’Emoticona’t. Continua
Llegint avui l’entrevista que li fan al director de la UCI de Son Espases, sembla que la situació a la unitat de cuidats intensius del principal hospital de Mallorca comença a estar una mica més controlada, tot i que val a dir que ni de lluny és la ideal. El doctor esmenta que ell pensa que a mitjans de febrer la situació començarà a baixar. També diu que hi va haver un moment en que cada dia entraven 3 o 4 persones a l’UCI i que es començava a perdre el control de la situació (podeu veure aquesta noticia a IB3), i que a dia d’avui els ingressos diaris han baixat a 1 o 2. Continua
Quan vaig començar a fer feina en la Cronologia de Sant Llorenç –publicada el 2008 i que ha tengut continuïtat cada gener a Card.cat–, em vaig plantejar si havia d’incloure la data en què l’Ajuntament havia acordat algun projecte o si era millor només posar el dia que aquell projecte s’havia inaugurat. Després de meditar-ho un estona, al final em vaig decidir per la segona opció i crec que no em vaig equivocar, sobretot perquè sovint, entre l’acord i els fets, sol passar molt de temps… si és que en algun cas s’arriba a fer mai. Si començàssim a gratar segurament trobaríem molts exemples, d’això que dic, però només en posaré alguns. Continua
La indústria càrnia de laboratori experimenta des de fa anys en la creació de carn a partir del sèrum fetal boví on es cultiven cèl·lules animals. Aquest sèrum fetal boví (conegut per les sigles angleses FBS) costa entre 300 i 700 lliures per litre i és un derivat de la sang dels fetus de vedells de vaques embarassades que han estat sacrificades.
Per denunciar aquesta pràctica el científic Andreww Pelling, la dissenyadora industrial Grace Knigth i l’artista Orkan Telhan posaren en pràctica el projecte Ouroboros Steak, encarregat pel Museu d’Art de Filadèlfia.. Es tracta de la presentació d’un “kit” de bricolatge per fabricar bistecs de primera qualitat a partir de les pròpies cèl·lules de l’individu. Continua
D’ençà que es va presentar la primera vacuna, el 1796 contra la pigota, hi ha hagut moviments en contra d’aquests medicaments preventius. Al principi tenien un caire religiós, ja que provenia d’un animal, la vaca –d’aquí li ve el nom–, i deien que anava contra la voluntat de Déu. Avui el rebuig està més motivat per la creença que debiliten el sistema immunitari, provoquen alèrgies o autisme –en el cas de la triple vírica– o fins i tot, en el arguments més esperpèntics, que estan impulsades per grans empreses multinacionals que pretenen inocular-nos un xip que controlarà les nostres accions futures. Continua
Us faig avinent un article, que té poc o res a veure amb el tema culinari, que ahir vaig llegir al diari Última Hora i que vaig trobar molt encertat.
L’article parla de fer balanç de l’any passat i de com molta gent “han mirat l’adversitat de cara i hi han posat ronyons, però també incomptables han estat els que han fet poc i xerrat molt”. Continua
Avui toca menú calentet, que l’hivern ja és aquí i toca escalfar-nos. L’entrant és la foto que el diari El Mundo ha dedicat a l’escola Mestre Guillem Galmés; el primer plat l’esdeveniment del Cardassar-Atlètic de Madrid; el segon, les bones dades del coronavirus al nostre muncipi;i com a postres els aclariments que es veuen forçats a fer els nostres polítics locals a través de les xarxes socials per no fer més transparents els plens. Au idò, començam: Continua
Sorprès he quedat quan he llegit a la premsa que una penya mallorquina de l’Atlètic de Madrid ha criticat (i de mala manera) el repartiment d’entrades per l’enfrontament entre el Cardassar i l’Atlètic de Madrid. Personalment entenc que en una situació normal (sense covid i aforament lliure de milers de persones) l’afició rival demani la seva quota d’entrades per gaudir del partit, però davant les circumstàncies (aforament límit de 305 espectadors, el qual no basta ni per acontentar l’afició local) encara s’exigesqui aquesta quota. Continua
Llull féu, a diferents èpoques, diverses estades a la capital francesa. Fins i tot el seu nom figura en un dels volums d’escriptors en llengua llatina confeccionat al segle XIX.
A partir del munt de notes que n’he pres del 1987 ençà, voldria presentar-vos avui un grapadet de pàgines en net sobre el fundador del català literari i un dels pocs catalans a parlar les llengües dels tres Savis monoteistes confrontats amb un Gentil o pagà. Continua
Un sentiment de satisfacció que ens envaeix tot el cos, des dels dits dels peus fins a la punta dels cabells, que ens fa sentir forts, poderosos, mereixents del que ens succeeix i, sobretot, orgullosos d’haver pogut posar a prova els nostres límits, seguit d’un sentiment d’esgotament, adonant-nos de tot l’esforç real que ens ha comportat arribar fins aquí. No hi ha cap sensació com la d’haver aconseguit allò per el que tant hem lluitat. Continua
Darrerament per les xarxes socials i altres webs s’ha posat de moda el concepte de “diòxid de cloro” (MMS), una d’aquestes medicines alternatives que segons diuen els seus defensors curen el coronavirus (entre altres coses, també he trobat webs que parlen de curar el càncer i tot). Impulsat per especialistes alternatius com l’alemany Andreas Kalcker o el català Josep Pàmies, a part d’altres personatges famosos com Miguel Bosé, ha estat rebutjada per la comunitat científica majoritària (com la mateixa OMS) fins al punt de ser considerat potencialment nociu (només he pogut trobar Bolívia com a país que usa aquest producte oficialment als seus hospitals per combatre la pandèmia) . Continua
Aquesta pandèmia que ens toca viure ens confirma intuïcions que tots teníem. Estem, bé, molt bé, però no tant com ens pensàvem. Continua
Entre l’any 2021 i 2023 arribaran a l’estat espanyol fons europeus (140.000 milions d’€) destinats a la recuperació econòmica i a invertir en projectes de transició ecològica i mobilitat sostenible.
Les Balears representam un 2% de la població de l’Estat i ens podrien correspondre almanco 2.800 milions si elaboram i som capaços d’executar projectes que encaixin dins els paràmetres de la UE. Me consta que al Llevant ja hi ha gent que es mou per aconseguir que una part d’aquests fons siguin per recuperar el tren de Llevant.
PER QUÈ TREN DE LLEVANT? Continua
Aquest dies, a rel del recolzament que ha manifestat Bildu a l’aprovació dels Pressuposts, s’han alçat nombroses veus de la dreta, esqueixant-se les vestidures per si el PSOE gosa acceptar els seus vots. Però no només ha estat la dreta la que s’ha escandalitzat, sinó també els anomenats «barons» del Partit Socialista: García Page, Fernández Vara, Javier Lambán, Susana Díaz… i alguns que fa anys que estan a la reserva, com Guerra o Ibarra. Sobre aquesta actitud m’agradaria fer-ne alguns comentaris. Continua
Avui presentam un matxembrat ben variat que toca molts de temes perquè sigui al gust de tothom. Això sí, us promet que no hi ha ni una sola menció a aquest maleït virus que ens condiciona tant el dia a dia. Ens mereixem un descans!
A canvi, donam un cop d’ull al nostre torrent, a l’estació, als plens, al tren… Continua
Passar per una ruptura amorosa pot arribar a ser molt dolorós. Mesurar fins a quin punt el que ens passa és normal s’esdevé complicat, ja que es tracta d’un procés emocional molt intens.
De què depèn la intensitat d’una ruptura amorosa?
Com ens afecta una ruptura dependrà de com era la relació, com va ser la ruptura, quins varen ser els motius que us han portat en aquest punt, si hi ha fills en comú i com s’ha gestionat el procés. El que és cert és que d’una forma o d’una altra, una ruptura sempre deixa empremta. Continua