La gent es queixa molt als bars i a les xarxes socials, però a l’hora de presentar alternatives als problemes, de deu nou, no volen saber-ne res, just queixar-se. Continua
“Divide et impera”
2
Arxiu de la categoria: Opinió
S’atraquen les eleccions
Crec que molts llorencins estaran d’acord en què abans de celebrar qualsevol de les eleccions municipals del segle XXI ja intuíem –o per ventura sabíem– que el batle seria en Mateu Puigròs. I també que governaria tranquil·lament amb majoria absoluta. I també que el Partit Popular estaria a l’oposició. Ja s’havia convertit en un costum que es va mantenir durant sis legislatures, a més de la de 1995, que va esser un poc més dubtosa potser precisament perquè va esser la primera. La incertesa, per tant, és reduïa a veure si aquell o aquell altre partit aconseguiria els regidors a què aspirava. Continua
Tertúlia amb Llorenç Galmés, President del PP de Mallorca.
El passat dilluns dia 3 d’abril els llorencins i llorencines van poder manifestar les seves preocupacions i inquietuds al president del Partit Popular de Mallorca i candidat a la presidència del Consell, Llorenç Galmés i al candidat a la batlia de Sant Llorenç, Jaume Soler, en una tertúlia que es dugué a terme a les 19.00 hores a l’Espai 36. Continua
El PP celebrà la Primera Jornada de Participació Ciutadana
El passat dissabte 11 de març la Junta Local del Partit Popular de Sant Llorenç celebrà la primera jornada de portes obertes a l’Espai 36. Val a dir que començà la jornada amb una mica d’incertesa i inquietud per saber quins resultats tindria la iniciativa. “Vindrà algú a deixar per escrit les seves queixes i propostes?” és la pregunta que ens fèiem els uns als altres durant la primera mitja horeta. Continua
Qui dia passa any empeny
Vivim a un lloc a on és més fàcil fer una autovia que canviar el nom d’un carrer. Molt de pintar-la al 8-M però els carrers mallorquins segueixen orfes de noms de dones, però amb molts de noms i monuments encara relacionats amb el feixisme.
No conec cap país desenvolupat a on s’honori a la gent que va destruir-lo en lloc dels que ho varen defensar. Molt manco que, com en el cas d’en March que va pagar els avions per bombardejar Mallorca, disposi d’una de les avingudes més cèntriques de la capital i una plaça a Manacor. Continua
Homes que decideixen el que han de fer les dones
Tothom ha de poder opinar, just faltaria, però les entitats en general, no tan sols les religioses, haurien de tenir més empatia en general i donar veu a representants femenines quan el tema del que es fa bandera les afecta a elles. El mateix s’hauria de fer quan el tema afecta a gent d’altres edats o color de pell, per exemple. Continua
Notificacions a gent dependent
La Conselleria d’Afers Socials faria bé d’arreglar un problema que té a nivell administratiu i que rau en les notificacions que envien als usuaris de la DG de dependència.
Aquestes notificacions en lloc d’enviar-se al cuidador, van dirigides a l’afectat, al qual en la major part dels casos li és impossible venir a cercar-los, ja que és DEPENDENT. Continua
60 anys de relacions diplomàtiques entre Burundi i el Vaticà
A Son Carrió fa tres anys que estam sense banc ni caixer automàtic
A Son Carrió fa tres anys que estam sense banc ni caixer automàtic. Les persones majors, les més afectades pel tancament de les sucursals, se senten abandonades. Continua
A l’entorn del Concurs de gloses de Card.Cat
En un dels punts del resum de la proppassada Assemblea de Card.cat, a l’apartat de Reptes per al 2023, es deixa constància de “Mantenir el CONCURS GLOSES. Aquí cal destacar el vot particular en contra de l’editor Guillem Pont, que preferiria una mostra”. Una proposta que, amb el mateix èxit, ja havia feta l’any anterior.
Em ve de gust explicar el meu posicionament. Continua
Neu a les platges de Mallorca, segons Telecirco
No és res nou que la informació dels mitjans espanyols envers les Illes Balears és sempre distorsionada de forma malintencionada per provocar un efecte o altre, però aquesta notícia de Telecinco, jo sempre li dic “Telecirco” 🎪🤡, és d’aquelles que s’escriuen quan un va molt passat de substàncies psicotròpiques i alcohol. Continua
Aquesta pel·lícula m’ha agradat: “Els dos papes”
Sense voler prendre part en cap moment en l’àmbit religiós i vist des de fora, sempre he anat una mica a contracorrent pel que feia a la figura del recentment traspassat Joseph Ratzinger.
La que ofereix aquest film, en major o menor mesura, és la imatge que en tenc jo, la d’una persona seriosa, metòdica i conservadora, però també el d’una persona que predicava amb les seves creences i que va quedar regirada quan va arribar al càrrec amb tots els casos d’abusos i corrupció que s’havien anat amagant durant el mandat anterior. Continua
Parc infantils tematitzats amb personatges propis
Fa més de 20 anys vaig escoltar com un regidor de Manacor, durant una conversa informal amb una altra persona, proposava la idea de fer un parc temàtic d’en Mossèn Alcover a Manacor. Val a dir que aquella idea mai es va acabar portant a terme.
Potser però no caldria fer un gran parc temàtic d’aquestes rondalles que escoltàvem de les nostres padrines i padrins, sinó tematitzar els parcs infantils que tenim arreu de Mallorca amb els seus personatges. Continua
Els primers desitjos
Els primers desitjos
Enguany desitj que el meu poble
Tengui centre de salut
Escoleta,juventud
Virtud i també un cor noble
Desitj que no hi hagui moble
Que Travi el nostre camí
Que triem bé el nostre destí
I poguem assolir fites
Just deman coses petites
Un poble més Llorencí.
Un bagatge material e immaterial de riquesa
Quan arribam a les acaballes de l’any sempre és bo fer-ne una introspecció i poder veure allòque hem anat perdent però també d’allò que hem aconseguit i tenim, és allò del que diuenveure sempre el tassó mig ple i ans el contrari de veure sempre la part mig buida.
I aquesta introspecció és interessant fer-la a nivell individual i personal però també de manera col·lectiva com a membres d’un lloc en concret i veïns d’un mateix municipi que alhora fa que visquem baix el mateix sostre. Continua
Patis oberts
Volia fer aquest article per donar l’enhorabona (també s’ha de saber fer, igual que criticar si se troba oportú) als patis oberts que des d’aquest passat setembre s’han posat en marxa al municipi de Sant Llorenç. Primer a l’Ajuntament per organitzar-ho i també a la monitora i encarregada de dur-ho a terme, na Bàrbara, per tenir la paciència de carregar amb tots els infants, de tot gènere i condició. Segur que no és fàcil coordinar-los a tots i mantenir-los entretinguts tanta estona.
Dit això, l’article també ens pot servir de reflexió. Continua
Punyetes
Si el Partit Popular no està disposat a renovar els Tribunals Suprem i Constitucional si no es nomenen jutges de la seva ideologia, encara que les institucions europees els hagin estirat les orelles diverses vegades pel dèficit democràtic que suposa, no és una prova ben clara que saben cert que els nous jutges no seran independents? No és evident que no els interessa la imparcialitat del sistema judicial espanyol? Continua
Joan Veny: ciència, humanitat i compromís
Continuam la publicació d’articles tramitats per l’OCB per a la seva publicació a les revistes de l’Associació de Premsa forana. En aquesta ocasió l’article parla de Joan Veny i ha estat escrit per Maties Garcias.
Joan Veny: ciència, humanitat i compromís
Mallorca en particular, i les illes Balears en conjunt, han estat bressol de bons filòlegs. Hi han nascut i viscut destacats estudiosos del català i de les seves varietats dialectals. Noms ja històrics com Marià Aguiló, Pere A. Figuera, Antoni M. Alcover, Isidor Macabich, Francesc de Borja Moll i Aina Moll en són una mostra de primera qualitat.
Joan Veny i Clar (Campos, 1932) se suma a la llista dels il·lustres precedents. L’avala un llarg i dens currículum de treballs de camp, d’investigacions i de docència que el converteixen en una fita importantíssima en el coneixement de la nostra llengua, amb una especial orientació cap a l’estudi dels dialectes geogràfics. Continua
Aquesta sèrie i aquesta pel·lícula m’han agradat
Més de 500.000 morts són els que es calculen que va produir l’Oxycontin als Estats Units, més que tota la població de Palma i la seva area metropolitana juntes. La història d’aquest fàrmac des dels seus inicis fins a la fi de la seva comercialització, centra l’atenció de Dopesick (Disney+).
Una de les fites més destacables d’aquesta sèrie és, des del meu punt de vista, mostrar l’adicció que provocava l’Oxycontin als seus consumidors sense entrar en el sensacionalisme que molta gent cerca en el patiment dels altres, i que m’ha recordat a certes escenes del Manacor de finals dels anys 80 i principis dels anys 90 durant l’auge de l’heroïna. Continua
Brasil guanya al discurs de la por: adéu al “Trump tropical”
El nostre col·laborador, Montserrat Nadal, ens ha fet arribar aquest article sobre les eleccions al Brasil.
Setmanes després d’haver-nos hagut d’empassar la victòria de la “santíssima trinitat” feixista a Itàlia, (això és Meloni, Salvini i Berlusconi), diumenge passat vàrem anar a dormir amb l’alegria de l’accés de Lula a la presidència del Brasil. Un fet que suposa la derrota del “Trump tropical”, com és conegut Bolsonaro per la seva profunda admiració a l’ex-president nord-americà.
La victòria de Lula, per un marge molt estret, suposa una aturada a una manera de fer política, cosa que els defensors de la democràcia hem d’agrair. En un xat d’educadors llatinoamericans del qual form part, una de les companyes va escriure just després de l’escrutini definitiu: Continua