Una aproximació (intuïtiva) a l’estructura social del Sant Llorenç preturístic.
Al “no hi havia manera de guanyar un duro” referit a l’esforç amb minsos resultats dels pagesos, se li oposa allò “qui tocava calaix marxava bé” referit a botiguers i menestrals usant expressions de n’Antoni Pascual. Continua
Potser se m’escapa qualque detall, però des del primer dia que vaig veure els pilons de ciment vaig pensar que era la pitjor invenció pel que fa al mobiliari urbà dels darrers 40 anys, juntament amb les valles de fusta i els parcs “biosaludables”.
Per això m’agradaria saber l’opinió que en teniu, si hi trobau cap justificació a això que jo veig com un autèntic despropòsit, que no només és molt discutible estèticament, sinó que a la pràctica, des del meu punt de vista, és molt més brut, bo d’espanyar i poc pràctic. Continua
El lleó i el ratolí
«Un lleó dormia dins el bosc mentre dos ratolins jugaven al seu costat. Un dels ratolins es va ficar dins la cabellera del lleó, aquest es va despertar i es va disposar a menjar-se’l. Llavors el ratolí li va dir:
-Si em deixes anar, potser algun dia et podré ajudar quan estiguis en perill.
-Com em pots ajudar, tu, un insignificant ratolí?, va respondre el lleó, però li va fer tanta gràcia que el va deixar fugir.
Temps després, el lleó va caure dins una xarxa de caçadors i va cridar demanant ajuda. Va comparèixer el ratolí i, rovegant la xarxa, el va alliberar».
Si ho trobau, on posa «lleó», posau-hi «Pedro Sánchez», i on posa «ratolí», substituïu-ho per «Puigdemont». Continua
Injust perquè penalitza a aquella gent que no es ven ca seva i que estima la terra. I ho fa de forma repetida, si una casa era dels teus repadrins, cada generació l’haurà pagat, sempre segons l’estimació de preu de mercat, que s’enfila tant com ells volen. Continua
Recent donats els resultats electorals hi ha uns punts que cal destacar i que cal tenir en compte: Continua
Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.
L’Antiga Escoleta Municipal del carrer Platja de Cala Millor, a la qual els nins i nines de Cala Millor, fa anys aprengueren les primeres lletres, amb la construcció de l’Escola de sa Coma i la nova escoleta es va anar utilitzant per part de l’ajuntament per altres usos. Continua
Ara que tothom parla (malauradament) de Vox i en l’entorn se nota certa por a un retrocés en temes de drets lingüístics (entre d’altres), m’ha revengut un cas que vaig viure a l’institut on treballo que se relaciona directament amb tot això. I és que aquest partit és capaç de fer que els propis illencs sentiguem rebuig i autoodi cap a la nostra pròpia llengua i cultura (per molt que ho maquillin amb la interessada dicotomia català-mallorquí… el seu objectiu és clar). Continua
Sant Joan segurament és un `poble ben semblant a tots els altres pobles de Mallorca, però a dir ver, tant per les diverses visites a Consolació, pel afinats articles de Climent Picornell, i també per aquella idea estrafolària d’un grup electoral que, fa anys, va prometre “fer arribar la mar a Sant Joan” em cau singularment simpàtic.
I ara tenen un batle anglès!
Ni sé com anirà ni, a dir ver, m’afecta gaire; però d’entrada aporta aire nou, i no pel seu lloc de naixement sinó per les seves idees de lideratge i gestió.
Acostumats com estem, a l’estructura vertical (en la política, en els ajuntaments, a les entitats i associacions, a les famílies …) que algú parli d’estructura horitzontal ja és sorprenent.
Si s’arribàs a la ” gestió per projectes personalitzats”, ja seria de nota! Continua
Poques feines hi ha més necessàries i, alhora, més injuriades i criticades que la de polític. Contra qui defensa demagògicament fixar màxims salarials per sota del mercat, cal defensar sous dignes per qui ha d’administrar el bé comú… perquè és necessari pagar bé a qui et serveix en càrrecs de responsabilitat, perquè només així podrem atreure talent a la gestió pública i perquè és just compensar a qui prioritza durant un temps el servei a la comunitat. Tanmateix, aquesta necessària justícia retributiva ha de vigilar de no pecar ni per manca, ni per excés, ja que, al mateix temps, els càrrecs públics han de tenir un punt d’exemplaritat i han d’evitar dones ales a l’antipolítica. Continua
Quan un mercenari gira l’esquena a qui fins ara l’ha pagat o subvencionat, només vol dir que ha trobat a qualcú que li pagarà o el subvencionarà més. No hi cerqueu més raons, els mercenaris ni són patriotes ni tenen amics, ni són de dretes ni d’esquerres, són gent que consenten que hi hagi gent que mori o ho passi molt malament mentre ells s’omplen les butxaques. Continua
Per no mirar bé a l’esquerra,
m’han passat ferm per la dreta.
i ha estat tal la mamballeta
que just pensar-hi m’aterra.
Em xiula l’orella, guerra!
deven ser els punts de sutura?
la sang brolla, no s’atura
La ferida ha estat ben grossa!
qui pagarà la destrossa?
doncs la llengüa i la cultura
Amb la intenció de retre homenatge al nostre enyorat col·laborador Joan Roig “Dalmau”, titul Tertúlia de cafè aquesta nova secció (recordem que en Joan va tenir una secció amb el mateix nom a la revista de paper Flor de Card des del juny de 1999, que va mantenir fins que la revista va deixar d’editar-se, a darreries del 2012, col·laborant després amb Card.cat en altres seccions).
Segurament hi parlaré un poc de tot (des de temes municipals fins a coses més generals), sempre des de l’humor i el sarcasme, i per començar comentarem la investidura del nou batle de dissabte passat: Continua
Un company l’altre dia em feia aquest comentari, fent referència a les diferents modificacions de trànsit que s’han portat a terme al carrer Mossèn Galmés de Sant Llorenç.
Aquestes modificacions són, a més de difícils d’entendre, úniques en la seva aplicació, o jo no havia vist mai aplicar-les d’aquesta manera. Continua
-Que has anat an es ple per elegir es nou batle?
-Sí. Feia estona que no anava a cap ple, però avui em feia ganes anar-hi, perquè era sa primera vegada en 44 anys que tendríem un batle d’es Partit Popular.
-M’estàs fent un espóiler?
-Sí, però, llevat de tu, tothom sabia com acabaria sa pel·lícula. Que no llegeixes es diari?
-A vegades. Hi havia gent?
-Sa sala gran de s’Espai36 estava de gom a com, per això no han fet sa sessió en es saló d’actes de s’Ajuntament.
-Hi degueren posar un retrat dels Reis, no? Continua
Una de les primeres mesures que duran a terme el PP i VOX a la Comunitat Valenciana, serà suprimir l’Oficina de Drets Lingüístics, a més d’eliminar qualsevol política que incentivi la igualtat del català amb el castellà.
D’altra banda, els mateixos partits han anunciat que a les Balears també suprimiran l’Oficina Anticorrupció.
Són dues mesures que indiquen clarament cap a on aniran els tirs en la vinent legislatura.
El dia 25 de maig es va publicar en aquest mateix mitjà informatiu, que el carrer Femenias compta amb una certa inseguretat, en aquell escrit denunciàvem el pas de camions pel carrer Femenies, ja que varen fer malbé dos balcons, la setmana passada hi va haver una altra topada a un balcó, i ahir dilluns dia 5 de juny varen tornar a topar al mateix balcó. Continua
El 4 de novembre del 2013 l’Audiència Provincial conclou que el cobrament de suborns pactat, segons denuncia la Fiscalia, durant 13 anys a raó de 30.000 euros anuals entre Garau i Moll no pot ser jutjat perquè ja ha prescrit.
Així es lliuren Garau i en Moll de seurer-se al banc dels acusats per afrontar la pena de cinc anys que demanava Fiscalia. L’Audiència sosté que, a pesar de que la Fiscalia remarca que va cobrar fins el 2003, no es pot acusar a una persona per accions efectuades mentre ja no té el càrrec de funcionari public ja que Garau va abandonar el càrrec el 1993. Això val també per la dona de Garau i en Moll.
El diari el Mundo publica un escrit de Esteban Urreiztieta que ha seguit tot el procés, “La Justicia indulta a Doña Urraca”
“La Justicia ha caido, y no será porque no se le advirtiera suficientemente desde las páginas de este periódico, en la última trampa de Antonio Garau. Continua
En el seu llibre «21 lliçons per al segle XXI», Yuval Noah Harari diu que «les eleccions i els referèndums no tracten del que pensam. Tracten del que sentim». Vists els resultats de les darreres, no puc estar-hi més d’acord.
Així, mentres el PSOE intentava recordar a la gent que durant la darrera legislatura s’ha recuperat l’economia, s’ha augmentat el salari mínim, s’han reconegut els drets de les minories, s’ha potenciat la memòria històrica…, el centre de la campanya del Partit Popular s’ha basat principalment en què Pedro Sánchez estava al poder gràcies als vots dels hereus d’ETA. Era igual que el Tribunal Constitucional hagués sentenciat que el grup terrorista –extingit el 2011– no tenia res a veure amb Bildu i que la seva presentació a Euskadi no tenia cap influència amb les candidatures municipals i autonòmiques de la resta de l’Estat. L’important era lligar el PSOE amb ETA i els independentistes catalans per assustar la gent, i ho han aconseguit. Continua
El 31 de juliol del 2008 el diari “el Mundo” informa que el fiscal denuncia davant el jutge a Garau per cobrar més d’un milió d’euros en suborns utilitzant la seva dona. Cal recordar declaracions d’en Moll on afirma que si no pagava corrien el risc de perdre l’explotació de la platja de Sa Coma. A més manifesta que mai va sol·licitar els serveis de la dona de Garau com afirma aquest, hi ho fa manifestant que a la seva empresa tenia assessors de sobra. La denuncia, admesa a tramit pel Jutjat de Instrucció número 11 de Palma, a part de Garau i la seva dona també imputa a Moll per acceptar les propostes.
També informa que Garau ha canviat d’advocat del cas Royaltur, que fins aleshores havia estat el portaveu del PSOE al Parlament Balear Antonio Diéguez. També canvia d’advocat en aquest cas en Moll que romp amb en Perera, segons confessions d’aquest, volia arribar a un acord i evitar el judici a tota costa a part de les grans discrepàncies que tenia amb el seu client. Continua