Imatges Fogueró de sa Coma

Dissabte dia 21 tingué lloc el Fogueró i Torrada de sa Coma a la plaça del Talaiot, amb l’acompanymet de la Banda de Música de Sant Llorenç, Son Carrió, Cala Millor, S’Illot i Sa Coma.  Cal felicitar tots els components de la banda de música per l’alegria i il·lusió que aporten a la festa. Felicitats, com no, també al seu director, Damià Muñoz. El Dimonis, al fogueró feren mitja dotzena de ballets, i cap a l’infern s’ha dit. A reservar forces per a les Beneïdes del Diumenge. Continua

Accident d’en Nofre Neula per Sant Antoni

Desgraciadament no tot aquest Sant Antoni ha estat positiu. L’incombustible Nofre Neula, actiu a tots els actes festius del poble, va sofrir un malsortat accident quan baixava de la carrossa. En l’acció es llastimà la cama greument (trencament) i li espera una llarga recuperació. Per això des d’aquí li desitjam ànims i una ràpida recuperació.

Continua

Fotografies de les Beneïdes

En aquesta mateixa portada teniu diferents articles de les Beneïdes de Sant Llorenç i Son Carrió amb fotos incloses (als articles de Guillem Pont i Catalina Rafela). Però si no us basten i encara voleu veure més fotografies, entrau al nostre Facebook de Card.cat que n’hi ha a grapades. Visca Sant Antoni!!!

Beneïdes a Son Carrió

Son Carrió ens queda petit el dia 17 de gener. A les 11 hores han sortit 19 carrosses, 22 comparses, cavalls i carretons, un estol de més de 40 dimonis, animals de pèl i de ploma acompanyats per la banda municipal de música de Sant Llorenç. Les tradicionals beneïdes de cada any agafen més força, els temes de les carrosses són ben pagesos representant els oficis antics: peixeteres, moliners, matancers Continua

Dimoniada, foc i fum a Son Carrió

Dissabte, dia 14 de gener Son Carrió pareixia l’infern. A les 20.00 d’un vespre fred, a davant ca n’Apol·lònia se congregaren les colles de dimonis de Sant Joan, S’Illot, Portocristo, amics de Sant Antoni de Manacor i, com no podia ser d’altra manera, els de Son Carrió. Continua

La cançó de la setmana

En aquestes dates tan especials només puc posar una cançó: la de Sant Antoni. La seva melodia popular i enganxadissa; la seva lletra irònica i picant, metàfora del que és l’ésser humà, la fa especial i sobretot molt “nostra”. Cadascú té la seva: a sa Pobla (em sona molt llunyana), Artà (ja em sona més propera)… i sobretot Sant Llorenç, Continua