Paraula ben arrelada que, com tots els altres barbarismes, hauríem de descartar.
I encara més essent llorencins (per tot el que es refereix a les esgrelles de l’escut del municipi i a la llegenda del sant que és patró del poble),
Esgrelles que el DCVB recull, però deriva a graella
Els derivats “parrillada” o peix ·a la “parrilla” serien simplement carn o peix torrats. Continua
Una de les meravelles de la llengua, de banda els matisos i costums de l’ús, resideix en constatar la seva evolució.
Haurem de situar la paraula d’avui en procés de decreixement.
Fa anys, en arribar a una certa edat, tothom tenia romàtic.
Sota el concepte s’hi situaven dolències derivades del reuma, i també moltes altres d’origen, aleshores i a nivell popular, desconegut.
La paraula també serveix per detectar diferències entre la parla vulgar i els significat que mostren els diversos diccionaris
N’Antoni Font, fidel seguidor de la secció, envià l’altre dia de pagès dues expressions: “porgar fum” i “fer retxes dins s’aigo”.
Ens ha suggerit l’aportació de la paraula “retxa”, previsiblement en desús.
En l’explicació del mot, destacada en negreta, apareix la locució suggerida. Continua
Tal vegada la paraula congriar es pugui considerar paradigma de desconeixement.
En el nostre entprn s’usa congriar en el sentit de “formar” quan es desconeixen els elements i el procés de formació.
Així, el pa congria barbeta o floridura, el formatge congria virons…
Alhora congriar és bell verb que indica cosa nova, creació, canvi… Continua
-Ho degué manduixar un poc!
Va sortir a la conversa de cafè. El seu significar era orientat a a intervenir, preparar el terreny, haver trastocat el curs d’una cosa… el que en altres moments o indrets diuen “remenar les cireres”.
Una vegada revisat el diccionari potser s’hauria de considerar com localisme aquesta manera d’atorgar sentit per extensió. Curiosa paraula. Continua
Es una paraula vella. Ha sortida?
Una vegada comprovat, no, encara no.
Malgrat la seva bellesa, derivada de la sonoritat i del significat -acostar-se fins a tocar-, segurament podem considerar que és un d’aquells mots perduts de la parla habitual generalitzada. Si mes no en el nostre entorn i en la nostra època.
Realment la llista de mots usats habitualment per una persona ,-o per una comunitat-, és sols una infima part de l’univers que conforma el món de la llengua. Continua
Una mare en parlava amb la seva filla, en edat escolat. Li demanava si el que feia era part de sa “tarea” o si era altra activitat.
Es ben usual l’ús de “tarea”. Fa una seixantena d’anys que els infants feien la tasca, posteriorment vingueren els deures…ara molts fan “tarea”. Continua
De les diverses accepcions del mot, s’ha posat en negreta el concepte de poc donador o avar atès que qui el proposà afegí l’indicador (€), així entre parèntesi.
En el nostre entorn és un terme despectiu que adesiara s’usa bé referit a una persona que no és present, bé en forma de retret, si es pronúncia de forma directe. Continua
Molt usat, usadíssim, en el Sant Llorenç agrícola d’abans dels anys setanta. I encara usat en l’entorn pagès.
Defineix la humitat necessària per al desenvolupament de les plantes.
“Faltar una saó” s’usava, en sentit figurat, per definir una falta puntual de seny
Tancat en la meva subjectivitat em sembla una paraura singularment sonora i contundent; referida a cosa lletja.
Entenia el No siguis toixarrut! com una manera de dir: “no siguis tancat”, “fes el que és habitual”, “siguis amable”, “atèn els meus suggeriments”…
El paradigma d’un ésser toixarrut eren els porcells de llet (quan n’hi havia a la majoria de cases i es volia adaptar l’ésser dels animalons a l’escala humana) Continua
Un dels aprenentatges que ens ha aportat la secció “Mots” n’és la relativitat conceptual.
Una mateixa paraula pot expressar, en sentit estricte o figurat, idees diferents.
La professió, l’experiència, l’entorn familiar i social…determinen els coneixement i ús de determinats mots.
Així, ansa per ansa de la infantesa, i en sentit general. és portar un sanalló o alguna cosa entre dues persones. Ansa per ansa per a pares, mares i docents, de banda el significat del diccionari, es spot referir a un material de lectura progressiva Continua
En el nostre entorn. sembla que fonamentalment s’usa la segona de les accepcions, quan no es posa la suficient atenció en allò que es fa. Continua
El significat del mot estableix una gran diferència entre “tenir fred”, una sensació subjectiva que pot dependre de múltiples variables, i estar “enredat de fred”, una situació més objectiva i radical.
En la parla habitual del nostre entorn estar enredat s’usa com a sinònim de tenir molt de fred o tenir fred de forma exagerada. Continua
Faria part d’aquelles paraules que, segons edat i ofici, podria ser habitual o perduda.
En tot cas, fusters a banda, potser s’ha perdut el coneixement de la importància, i a vegades incomoditat, dels grops. Continua
Mot situat en un entorn pagès.
Habitualment ara, en les converses s’usa envestida que també és correcte Continua
En en nostre entorn sovint en diem “baor”, a la extrema calor estivenca, i també usam “baverada” en comptes de bavorada quan hi ha exhalació de bavor.
Es a dir un mot d’ús habitual ben qüestionable Continua
Un dels molts costums perduts a principis dels anys setanta o finals dels seixanta del segle passat, va ser el passeig dels diumenges, on joves i atlotes anaven amunt i avall pel carrer (primer per la carretera de Son Servera i després pel carrer Major) amb la finalitat de fer-se presents.
En aquell perdut passeig bona part de les atlotes anaven de bracet. Donant-se tot un joc de posicionament a la teringa en funció del desig d’aproximació a determinats i concrets joves. . Continua
Es la darrera de les paraules que apareix en el “Vocabulari de barbarismes del català de Mallorca” de Jaume Corbera, un llibret de Promotora Masllorquina de Mitjans de Comunicació S.A. (1983), que ens fa de guia de la secció.
Segurament es mot escaient puix les darreres pluges han suposat un envit al canvi de vestuari.
En sentit estricte, en el nostre entorn, que recordem, no s’han usat mai esclops, però si una varietat de plàstic de la segona de les accepcions que es popularitzà, sobre tot, en ens entorns infantil i sanitari. Continua
Nosaltres en diem viciar, visiat o visiada referit a les persones -o animals- a les que han malacostumat.
A vegades, referit a infants, en diem misser, misseret o missereta (Aveciat; excessivament) Continua
Deixant la primera que és la més descriptiva, podriem dir que, en el nostre entorn no s’usen cap de les altres dues accepcions..
Aquí en sentit figurat i vulgar s’anomena paparró a la peresa, a l’actitud negativa front a determinades tasques.
-En dús de paparró! – Et fogirà es paparró!… Continua