De banda els mots en desús “poalejar”, “polissonada”. “polsimar”… haurem d’enfocar, també, els “rebots”:: “rúfol”, “marxando”, “debategar”…
I els rempells de prosa poètica sensual que són marca personal: “Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant,”
Aquesta entrega, a manera de singularitat, mostra, a la veu “porxo”, la descripció del Pou Vell
Triar una frase del “Reflexionari” implica deixar de banda les altres. Deiem la setmana passada que tot el que es diu, es dit per algú; des d’aquesta mirada parcial una sentència universal en paraules de Viktor Frankl
El que ens passa pot resultar més o menys important i transcendent. El que realment compte és el nostre posicionament; l’actitud en que encaram el que ens passa. Continua
Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.
Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.
Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua
Dies passats, ens deixà Antònia Garcia Servera.
Manacorina de naixement des de la jubilació ençà va viure a la Colònia de Sant Pere. Persona coneguda a la nostra comunitat, per haver treballat de mestre a l’escola (1958-60), per ser l’esposa del metge Joan Ramis, mare dels germans Felip, Miquel, Catalina i Joan Ramis Garcia. També, i de banda les seves col·laboracions a la revista local “Flor de Card”, entre altres coses destacà pel seu compromís i activisme social (La imatge és dels campament de 1973 a Cala Virgili) i per haver fet part del Grup Independent de Sant Llorenç en les primeres eleccions democràtiques.
Oblidant les normes més bàsiques de convivènvia o, tal vegada, amb la clara intenció de provocar, el diputat Sergio Rodríguez, amb les seves amenaces augmenta la temperatura ambiental.
La resposta enginyosa del IES Portocristo mostra la reacció i postura de bona part dels docents. Continua
Manllevaré a Mn. Alcover la descripció que fa de “Pinzell” per fer referència a l’estil de Mn. Galmés “La manera de descriure vivament; l’estil descriptiu d’un autor, d’una facultat, etc”.
No deixarem de banda aspectes descriptius: “Experimentà crexences de planta assaonada”, “Esplendidesa de formes palpitants ab sacsaments de plètora”, “Hi havia una pedra planera, rodonenca”
Ni els mots en desús com “plètora”, “pigota”…
El diari arabalears,cat d’ahir, en article de Jaume Cladera, mostrava els 53 centres educatius que s’havien adherit al manifest de l’Assemblea de Docents.
Els centres del nostre terme municipal (ni els de Porto Cristo) encara no s’hi havien adherit. Continua
Es continua en la línia oberta des del principi: repescar determinats mots ja perduts (Els moliners ja no existeixen ni tampoc les “perllongues” dels molins); recordar mots usats pels nostres pares o padrins (“perllongar” en sentit de retardar o canviar)…
I la capacitat descriptiva i poètica del Capellà Capirró “Sos ulls d’or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d’una febre estranya,”.
La singularitat d’aquesta entrega es situa en la descripció de “sa Trebolina”: ” N’Angelina… li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l’article Na”,
També de Rafael Echeverria. D’alguna manera resulta deducció lògica de la idea de la setmana anterior.
Si no hi ha una realitat diferenciada del nostre mirar, si vivim en mons interpretatius, si no existeix ni l’asèpsia ni una realitat preexistent ni fets indiscutibles… llavors haurem de posar especial émfasi en saber com ens arriben les informacions, qui diu el que es diu… perquè com ens recorda el biòleg Maturana “No existeix res en si mateix, tot és lectura d’un observador”. Es així que “Tot el que es diu, es dit per algú”.
Des de quins coneixements?, amb quina finalitat o amb quins interessos?. Per a què?
Una idea que, a mi, m’ha ajudat a agafar distància, a veure les coses amb certa perpectiva, a adonar-me’n (Resum 1) de determinades circumstàncies. En definitiva a qüestionar-ho tot.
Novembre de 1972. Entorn del Club Card. Jaume Santandreu presenta el seu “NU.Poemes” amb l’acompanyament del serverí Joan Palerm que havia musicat alguns dels poemes.
Vetlada que deixà petjada. “Clam per un home bo, mort abans d’hora”, “El poltre trinitari”, “Andalussos amics”, “Humanitat en sòtils”…i “Voltro captiu”. Continua
De l’entrega d’avui en voldria destacar les paraules, el vocabulari.
En alguns casos mots perduts o en desús: “pelleringo”, “pellucar”, “pentura”, “percintar”, “perfondre”, “perhom”…
I també voldria enforcar el que podriem anomenar “rebots” o paraules dites de passada: “espirall”, “resclosa”, “merlet”, “reverberació”, “llantoner”, “pinya”…
(A la imatge destacada, Antoni Maria Alcover)
Es una reflexió sobre el propi relat vital, però alhora és un convit perquè, qui ho desitgi, pugui indagar sobre el seu propi relat.
¿Quin és el relat vital que t’has adaptat i arreglat per viure segons els teus interessos? On arrelen aquests interessos i el relat? Continua
A menera de complement a la notícia publicada ahir per Magdalena Ordinas, s’adjunta obituari del diari Ultima Hora, on es mostra, també, la seva evolució empresarial. Continua
Potser és una de les idees més transformadores pel que té de trencadora.
En la línia de la teoria quàntica, envia en orris totes les imatges de “certesa” que tenim emmagatzemades en el cervell.
Ni mil pins a duro són mil duros, ni els fets es poden deslligar de les interpretacions. Una frase de Rafael Echeverria per plantar a la capçalera del llit.
La imatge del globus que es desinfla pot resultar ben il·lustrativa Continua
El Pare Rafel Ginard en l’homenatge que els intel·lectuals li rendiren (1951) assenyalà: “Mossèn Galmés és un gran novel·lista frustat. Com n’Angelina en Flor de Card, esqueixà amb en Jaume, per fer-se monja, Mossèn Galmés renuncià practicament, a la seva amor per les belles lletres, per seguir la vocació que el cridava a una vida austera i de poc encís: treure’s els ulls i espanyar-se la salut en la lectura, confronta i transcripció dels codis lul·lians. (Lluc. Maig, 1976).
En quan al vocabulari, voldria enfocar, avui: “passional”, “patrioter”, “pedestal” i “peixir”
D’una banda el “Cas Nadal”, d’altra banda el cas d’aquell company que ha passat de tenir un pis llogat a llogar una habitació en un pis compartit.
D’una banda una casa amb un pressupost de milió i mig d’euros, d’altra banda qui s’arregla una construcció alegal com a habitatge permanent.
Qui viu a caseva i qui, a més, lloga un barracó com a “habitatge turístic”
El ventall urbanístic és ampla. Continua
Ara mateix, quan comencen els merescuts fastos del “‘Any Llompart” permeteu-me que li manllevi unes paraules, de “La literatura moderna a les Balears”(1964) relatives a Salvador Galmés: “Línia naturalista que podríem enomenat hispànica, contempladora de l’home en funció de la terra, com un ésser primari mogut per les forces profundes de la natura, immers en un paisatge sobre el qual pesa una fatalitat (que també ell, l’home, sent com l’empeny amb poder irresistible)”
En quan a vocabulari vull destacar els conceptes de “pampallola”, “pansir”, “pantaix” i també “parell”, referit a dos
Deia el fa poc finit Pere Sampol, justificant-ho en la seva experiència com a senador, que “Espanya no té remei”. Haurem de fer nostre aquella idea si consideram el que fan els nostres polítics en relació a les llengues, també oficials en bona part dels territoris de l’Estat.
Una vertadera desvergonya! Continua
Un petit conte, amb grans il·lustracions i text curt. Intenta apropar els infants a la mort d’una persona estimada.
Si la mort és part de la vida, perquè sovint l’amagam? Continua