En la relació de les imatges amb text més visitades s’hi ha de situar aquesta de la infrutescència, la de la figa xapada, amb un trext nou, derivat de la teoria quàntica.
Vé a dir que del que pensam saber, realment no en sabem res. Que una cosa és la utòpica realitat i l’altra cosa, ben diferent, és els que nosaltres pensam i creiem.
Tot plegat té una transcendència singular, les certeses se’n van en orris, cal conrar el dubte permanent i l’acceptació de la diferència. Continua
A dir ver les converses de cafè han anat per altres tiranys: la nombosa participació a les processons, els nous passos, la participació de persones externes…i també les noticies de premsa, la televisió, o simplement els quilòmetres caminats…cada persona és un món. Es així que hi ha tantes realitats com persones contadores. Continua
A l’article de l’Arabalears.car, Aina Vidal es demana si es poden menjar les panades calentes o han d’esperar a que refredin.
D’entrada pot semblar una ximplesa, però no és tal cosa. Si mes no a nivell local existeix -o potser s’ha d’assenyalar en passat?, existia- el mite que les panades calentes poden resultar perilloses. A algun difunt se li atribuí el fet, a nivell popular, d’haver menjat panades calentes com a causa de la seva mort. Es veu que aquesta crrença popular no era massa fiable. Continua
No, malgrat la temptació no vull parlar del sentiment aparent dels confrares de la processó.
L’afany és indagar sobre el propis sentiments de culpa. Faig referència a un en concret de quan era infant. Encara ara me’n recordo, vol dir, idò, que em va afectar.
On se’s vist mai anar a robar ametlons en el divendres més assenyalat de la quaresma! Continua
Mots per un Dijous Sant, Alguns en desús derivats dels canvis laborals i socials: “messes des sembrar”, “mestressa”. Altres sense motius massa clars: “mesclança”, “mestralada” o “migdiada” referit al temps que volta el migdia.
La galmesiana frase “La catalèpsia canicular de la mixdiada s’esveyeix” és d’aquelles per recordar.
El Departament de Cultura ens fa a mà aquesta nota de premsa:
“SES XEREMIES” a la Universitat de les Illes Balears.
Conferència sobre Ses Xeremies celebrada a la Universitat de les Illes Balears, realitzada dins el cicle de conferències durant el Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana que enguany es va fer a Mallorca.
Durant la segona setmana d’abril es va celebrar a Mallorca el XXII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana el qual es sol fer cada any a un lloc diferent dins l’àmbit dels Països Catalans, o de parla catalana. Continua
En aquest temps que ens toca viure on es detecta, a tots els nivells vitals, el predomini de la subèrbia, apareixen adesiara petites flors d’estiu -en aquest cas de primavera- que et poden situar en una altra dimensió: el coneixement i potser reconeixement de nous camins oberts de connexió entre la persona i la terra. Continua
Cada lector, com és natural, en fa les seves interpretacions.
En aquesta entrega voldria destacar els mots “maregassa” no referit a la mar sinó a la mare massa permissiva. Al perdut, tant la paraula com l’objecte “marfegó”. Poser també s’ha de considerar mot en desús el “marruqueig” d’ençà que el costum de tenir coloms a casa com a complement alimentari també s’ha perdut.
I no seria una entrada normal de 10 paraules galmesianes si no hi hagués alguna referència a la sensualitat com aquesta “ullada ardenta del sol meridià”.
També és de destacar la referència al dimoni de les “riallasses mafestifèliques”
També és una de les entrades més visitades.
Interessant perquè implica rompre mites i desaprendre.
El tradicionals “llest com una centella” o “és molt viu” s’hauran de suplir per les intel·ligències múltiples.
I la intel·ligència personal, per una altra intel·ligència relacional.
Els altres, la situació que un adolescent agafa en el grup d’estudiants resulta més transcendent del que pensàvem Continua
Si l’havia sentit alguna vegada, aquest mot s’havia disolt en la immensitat de l’oblid.
A la taula de cafè parlaven de galines, ara es bon temps per posar polles ponedores, i una persona de la taula recomanava a l’altra que no les posas d’aquestes blanques: –no convenen són llambrines!
En sentit figurat assenyalava que tals galines eren més eren esquerpes, salvatges, desconfiades que les altres, les suposades “normals”. Això de les galines ve a ser com tot, hi ha espècies que es posen de moda, i les modes van i venen. Fins a saber que eren “llambrines”, aquestes blanques tenien la fama, sense cap tipis d’anàlisi comparativa, de ser bones ponedores i poc menjadores. Continua
D’aquesta entrega potser en destacaria una teringa de mots fins fa poc ben vius en la nostra localitat: “moridora”, “malavidós”, “maldeventrada”, “maleït”, “malfet”, “mancabar” i “mans-fentes”, “mancabar”…
Els conceptes de “malànima” i “malla”, en sentit de xarxa, fins ara, em resultaven desconeguts, i això que també surten en el normatiu DIEC2
M’enfado amb mi mateix. Em dic, per què ho fas si no serveix de res?. Son dues feines, enfadar-se i després haver d’esfumar l’enfadament!
Encara que, a vegades, es bo indignar-se. Implica certa sensibilitat i, sobre tot, adonar-se’n de les tendències de present, i potser de futur. No, no gira bé. Pagesos i intel·lectuals s’avenen al preveure una mena de reserva on s’arraconi l’ésser dels mallorquins, llengua inclosa. Continua
En aquesta entrega es passa de la lletra l a la lletra m
“ginya” en sentit de rail de tren, “lluminar”, “macilència”…fan part d’aquelles paraules galmesianes ara en desús.
Voldria enfocar els mots “llosca” molt nostrat però en desús i “loco” no admès ara en el normatiu.
Com resulta habitual, no hi ha entrega sense que Galmés mostri sensualitat (“voluptuositats orientals”, “la rojor magrana de sos llavis”).
Però d’aquesta entrega en voldria destacar la maça de picar càrritx, un element imprescindible a les llars llorencines fins a l’arribada de la demanda de mà d’obra barata per a la manufactura de borses d’argent, prèvies als brodats.
Seguim amb les idees més visitades del “reflexionari”.
Aquesta també és vella, de l’any 2014 i parla de la manera d’aconseguir riquesa segons opinió de Daniel H. Pink (La sorprendente verdad sobre qué nos motiva).
Ve a dir el que tots ja sabem i que sovint oblidam: tothom desitja autonomia a l’hora de fer el que fa, de poder triar el que vol fer i amb qui es vol relacionar.
Massa vegades, de manera contundent i altres de forma més subtil, es volen imposar els propis criteris a les altres persones. I això no acostuma a donar bons resultats.
La imatge de fons és santantoniera, els dimonis representen el que volem allunyar de nosaltres, el que ens impedeix arribar a una vida més rica. Continua
“Fusada”, “repulsiva”, “oratjol”, “polsar”, “asceta”, “parar l’orella”. “arrufament”. “engolirse”…potser farien part d’aquelles paraules en desús que surten de rebot en les referències que el DCVB fa d’en Salvador Galmés.
Amb tot i amb això, en aquesta entrega voldria descatar el “llenderejar”, referit a pegar mab una llendera. “Llepolia”, no en el sentit de menja dolça, sinó de desig i, sobre tot “llinatge” en el sentit de menjar excessivament
En aquesta teringa d’anècdotes locals, sempre superficials, es toca un tema sensible, els dels immigrants.
Per poc que escoltem els que parlen ens n’adonarem que a Sant Llorenç, com a molts altres indrets, hi ha persones de tota ideologia, també d’extrema dreta i, des de la llunyania i el desconeixement, admiradors de Trump.
A vegades resulta il·lustratiu recordar temps passats per entendre el que passa avui. Continua
En aquesta entrega, es passa de la J a la L.
El llenguatge de Salvador Galmés, en aquests retall que mostra el DCVB no deixa de soprendre.
Avui en destacaria el “caràcter jeroglífic”, “jonquívol”, “anhels jubilosos”, “sogres barbudes i banyudes, aferradisses just sargantanes”, “nigromància”, “perllogna”, “energies latents”, “llampec picardiós”…
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
Adesiara m’ho deman: on nien les meves creences actuals?. A quin moment vital una determinada creença començà a tenir força?. Quines conseqüències m’ha portat al llarg de la vida?.
Gairebé dotze anys d’entregues setmanals de cites, majoritariament derivades de lectures, donen per molt. Qui en fa la feina introspectiva o intel·lectual, normalment és qui en treu més profit. Si més no en aquest cas treballar el “reflexionari” m’ha ajudat a canviar la mirada, a desterrar creences i a qüestionar certeses.
Havia pensat de fer-ne una síntesi, un resum de resums, però el treball m’ha portat a una doble vessant. D’una banda les més “transcendents”, segons el meu entendre i que tractare més envant. D’altra banda les més “populars” o visitades. La més vsitada és la present, referida a la totalitat.
Sobre un fons d’otiga, planta que es fa ben present en forma d’urticària quan l’acaricies, sencara que singui sense desig, una de les aportacions més radicals de la teoria qüàntica..
Implica desfer aprenentatges escolars i arrelades creences. Tots fem part d’un tot. Prendr’en consciència implica canviar hàbits, per exemple al tirar un plàsstic en el foc o a la mar estem malbaratant l’ecosistema, estem danyant el conjunt d’ésser vius d’aquesta Terra. Cal superar l’etapa de l’egocentrisme. Hi ha valors superiors al propi benestar.