Segurament no es pot considerar mot perdut, en tot cas en desús. Per a la gent de certa edat és sinònim de mal fet o mal acabat (referits a feina). També de bast i mal parlat si es fa referit a determinades expressions alienes.
A tall d’exemple, per a bona part de les persones les cançons dels darrers dies acostumen a ser grolleres. Continua
L’entrada del diccionari és curta. No mostra referències, ni traduccions, ni refranys….
Simplement la traducció, excrement. Una manera fina de dir merda.
Un indicador de la salut de persones i animals. I també de la terra. El temps de descomposició de la fema dels animals i la manera en que es fa, és indicadora de la salut de la terra, dels microorganismes existens a fora vila. Continua
Passejàvem per foravila. La vista captava el moment de la caiguda d’alguns dels pétals de les flors d’ametler. Les vores dels camins n’eren testimoni fefaent.
Deixava el pensament a lloure i constatava la diferència entre els pétals de les nostres flors d’ametler i els pétals dels cirerers del Japó, allà a l’altre cap de món. Aquí els petals cauen sense captar l’atenció dels vianants, allà s’asseuen i esperen per tal de veure’ls caure. Qüestions de cultura. Allà el vogueig dels pétals al caure serveix de reflexió sobre la bellesa del moment present i sobre el caràcter efímer del viure. Aqui, fins on arriba el meu coneixement, no se’n parla gaire, ni de la bellesa ni del viure.
Sobre la imatge una proposta del doctor Daniel J. Siegel. Complicada proposta. Em conformaria amb saber agafar distància, a ser capaç de mirar-me a vista d’ocell. Continua
Curiosa paraula amb dues accepcions diferenciades segons l’indret de recollida..
A la Catalunya peninsular, accepció que recull el Normatiu, fa referència al batec del cor. Mentre aquí un baticor és la pèrdua temporal de coneixement, des de fa temps, substituïda per acubament o desmai. Continua
Paraula que no recull el Normatiu.
Anys enrere a Sant Llorenç hi havia diverses persones que es guanyaven la vida fent de sabaters i selleters.
Al entrar o simplement passant per davant aquells tallers arribava a les pituïtàries l’inconfusible olor del cerol, matèria viscosa però endurida feta de cera pega i oli.
Desaparegut l’ofici de sabater, es perdè el nom de la feina d’encerolar el fil i l’olor.
En el diari independent “El Salto” hi apareix un artcle de Gessamí Forner que m’ha ajudar a entendre tots aquest rebombori de pagesos i tractors.
És en llengua castellana i una mica llarg, però interessant. Continua
El mot sorgí de passada, parlant de la grarlanda de les velles eres i de les carxoferes que, voltant voltant s’era s’hi solien sembrar.
Resulta obvi, si no hi ha eres on batre no hi pot haver ni garlandes, ni arestada que, normalment es deixava a la garlanda. El que restava una vegada retirat el gra, la balla i els baleigs.
Era, garlanda, batre, arestada…son part de l’enfilall de paraules avui radicalment perdudes i que els nostres padrins usaven ben sovint. Continua
El diari digital foravila.net es fa ressò de la investigació que porta a terme un grup de científics de la UIB sobre el cultiu del cànnabis amb finalitats terapèutiques.
L’equip científic és liderat pel doctor llorenci, Jeroni Galmés. Continua
Es una de les múltiples paraules en desús que apareix, també en el “normatiu”.
Xerec, fa mala cara, esta fotut…son expressions més habituals en la parla actual en el nostre poble. Continua
En podriem dir pensament recurrent. D’aquelles idees que van i venen però persisteixen al llarg del temps.
Hi ha esperit de comunitat en el nostre poble?. ¿Hi ha manifestacions d’interès o presència en els esdeveniments que no són de la pròpia corda?
Tal vegada es tracta d’encallar-se en l’avanar-se (paraula mallorquina que no surt en el DIEC2)
Paraula perduda a nivell expressiu però ben arrelada i present a nivell de contingut Continua
El món pagès es mou. I en tot movimenmt generalitzat s’hi pot trobar de tot. Des dels tractoristes que sols volen augmentar preus als propietaris de finques que, a la vegada, son negacionistes del canvi climàtic.
En aquest mestall els pagesos ecològics també hi volem ser presents. I tot malgrat el menysteniment de les altres associacions pageses o la plantada del Conseller d’Agricultura que després de donar cita, no es presentà.
Som un bon grapat. Entre tots som 600 productors i manegam el 20% del territori de les Illes. Podeu llegir el nostre posicionament: Continua
A l’hora d’assignar característiques del que es menja, normalment, es fa referència al gust (dolç, salat, amarg…) o a la temperatura (fred, calent…) i si respòn a les expectatives solem dir que és bo, molt bo o boníssim.
Mengívol, en el meu record, és adjectiu assignat a determinades fruites i verdures com a sinònim de “es pot menjar”. També referit a les pastures del bestiar, en el sentit de que l’herbatge es troba es situació idònia. En certa manera el que en castellà s’anomena “palatable”. Continua
En els dolços turons d’aquest entorn nostre ja en queden pocs d’ametlers. Potser precisament per això, els que queden destaquen sobre els verd i els ocres de la terra i també sobre el cel del cel.
Sobre la imatge d’un brot florit, una altra frase ben transcendent.
La motivació, el desig de fer resulta ben transcendent, qui ho dubte!, però sembla ser que tal motivació, en gran part ve determinada per l’ambient que volta la persona.
Es tracta, idò, de treballar per tal que els ambients resultin motivadors i positius. Treballar ambients, com sol passar en tots els altres canvis suggerits, implica coneixements i feina. Continua
Sorgí a la conversa parlant d’eres i de carxoferes.
Es veu que tradicionalment, just a baix de l’era, amb pedres addicionals, s´hi acostumava a fer una garlanda, per retenir el pallús sobrant. Entre era i garlanda era on normalment s’hi solien sembrar les carxoferes. Carxofes negres per a ús de tota la família.
Batre a l’era fa temps que es va perdre. Però en algunes de les eres residuals encara, en aquesta època, s’hi poden observar rfestes de la vella garlanda.
Segurament per extensió, a vegades s’aplica a cosa desorenada, mal feta, espatllada... (Es un esbaldrec!)
En el nostre entorn s’usaba -i encara s’usa- referits a les parets. Les parets s’esbadreguen fen un esterrossall (que després s’ha d’aixecar). Es dóna el cas que, de forma generalitzada. al caure les pedres en terra del veinat, passen desapercebuts (o abandonats) Continua
Parlàvem de sembrar arbres –Ja passa d’hora!,- em va dir. –Ja tenc els clots fets-, vaig replicar a manera de justificació. -Però els hauràs d’esbancar!
Esbancar, una paraula per a ell ben normal i, per a mi, desconeguda. Esbancar en la seva parla significava refer i netejar els vells clots ja fets. Continua
Fa més de 4 anys que ja havia proposat un paraula amb la que comparteix arrel: xètiga.
La curiositat del mot que avui es presenta es que té dos significats ben divergents. Un un fa referència al comportament moral (que és que accepta el diccionari “Normatiu”) En el nostre entorn també s’usava ètica (ètiques) per designar una malaltia llarga i mala de pair. Continua
Era una eina ben generalitzada en el Sant Llorenç agrícola. De fet encara hi ha cases que en tenen alguna de guardada en el sòtil.
La menanització de les diverses feines les ha arraconades. Resta el record, però el mot ha deixat de ser, en general, útil. Continua
Sobre el fons d’unes humils bledes silvestres una frase radical.
Tenim tanta tendència a lloar les habilitats (guapa, llest, destre, gran, simpàtica, un 10!…) que ens oblidam de lloar l’esforç, entre altres coses perquè lloar l’esforç porta més feina, atenció i coneixements.
Però les investigacions, des de diversos àmbits -teories sistèmiques, sociologia, psicologia-, resulten clares i contundents. Altra cosa es que volguem jugar el joc del canvi i del desenvolupament. Continua