Hola, soc una veïna originària de Sant Llorenç des Cardassar, un lloc que ha estat la meva llar durant molts anys. Vull fer públic un assumpte que m’ha afectat profundament durant un llarg període, un tema que ha pertorbat la meva vida de maneres que mai vaig imaginar. Es tracta d’un rumor malintencionat que ha circulat en la localitat, una faula creada i planificada per alguna ment brillant, encara que retorçada, que va decidir inventar una història sobre mi, una història que manca de fonament en la realitat i que ha causat estralls en la meva vida. Continua
Arxiu de la categoria: Opinió
La DANA
Segons Civio, correspon al ministre d’Interior –en el nostre cas, Fernando Grande-Marlaska–declarar l’Estat d’Emergència Civil, bé per iniciativa pròpia, bé a petició de la comunitat autònoma afectada. Si s’aprovàs, el ministre passaria a dirigir les tasques de rescat i ajuda i el president valencià Carlos Mazón, deixaria de liderar l’operatiu.
En canvi El Diario.es d’avui publica que «Feijoo tanca files amb Mazón i assenyala Sánchez com a únic responsable de la DANA per no haver declarat l’emergència nacional a València». Continua
Sa Màniga… i ja en van 25!!!
25 anys d’un auditòrium oferint cultura interrompudament bé se mereix un escrit. Però no, no me posaré a recitar els noms de les autoritats que ens visitaren dijous passat per celebrar-ho, ni tan sols en faré una crònica. Na Magdalena Ordinas ja ha fet aquesta feina més que bé en un recent article i no val la pena repetir-se. Preferesc contar la meva experiència com a usuari durant aquests 25 anys, que és el que realment crec que hauria de pesar a l’hora de valorar una fita com aquesta, més enllà de la festa oficial que es va fer el passat dijous. Continua
No m’agraden gens els dilluns
Que si no s’hauria d’haver jugat, que si la vida segueix, bé alguns partits sí que es disputaren d’allo que és “LO MAS IMPORTANTE DE LO MENOS IMPORTANTE” i els partits que sí que jugaren de la jornada 12 ens deixaren aquests marcadors: Continua
Estau avisats, però…
En 45 anys que tenc mai havíem tengut una tardor tan calorosa. Potser hi havia qualque dia en el que feia calor “jo tenc records d’anar el dia de Tots Sants amb màniga curta”, però MAI en quaranta-cinc anys havia arribat al novembre sense haver d’anar ni un sol dia amb màniga llarga, ni tan sols el vespre. Sobta que amb tot això encara hi hagi gent que negui el canvi climàtic i l’escalfament global.
De fet a Balears en general i al Llevant de Mallorca en particular, ja hauríem de saber que aquest aire tan calent no és gens bo quan donen pluja a la tardor. S’han cansat de dir-nos que la mescla de l’aire calent amb l’aire fred provinent de les capes superiors provoca les tan temudes tempestes, però hi ha gent a qui li és igual, s’estima més escoltar les xafarderies de la premsa groga i rosa i després donar la culpa als altres. Continua
De torrentades
A rel dels desastres que ha ocasionat aquests dies una dana a la península, potser convendria fer un pensament sobre la situació en què es troba Sant Llorenç sis anys després de la torrentada de 2018.
-Si descomptam les cotxeries del carrer Major i de la carretera de Son Servera, que va esbucar la riuada, als costats del torrent hi ha els mateixos edificis que hi havia aleshores. Les institucions locals i autonòmiques encara no han fet cap demolició; han comprat terrenys, però al torrent li és ben igual qui és el propietari dels solars del seu voltant.
-En el seu moment s’acordà que els ponts del camí de Calicant, el carrer Major i la carretera de Son Servera es modificarien, per tal de donar més pas a l’aigua, però a hores d’ara segueixen tal com estaven. Continua
L’història repetida
Avui, escoltant el batle de l’ajuntament d’Alcúdia, l’Alcúdia de la Ribera alta de València no la d’aquí, i ahir veient els vídeos de les inundacions a diversos llocs d’aquell entorn, se’m feia inevitable no tenir un sentiment de “déjà vu”, d’història repetida de les inundacions que varen tenir lloc a Sant Llorenç ara ja farà 6 anys.
N’Andreu Salom, aquest és el nom del batle alcudienc, es queixava de la lentitud dels ajuts, de la imatge dantesca de la situació i de tantes i tantes altres sensacions que tothom que vivia a Sant Llorenç a l’any 2019, recordarà en major o menor mesura. Continua
Passar l’arada davant del bou
Potser s’ho mereixia pel fet esportiu, és un molt bon jugador de futbol, per a mi no el millor però.molt bo, però si que és cert que pens que en Vinicius va ficar la pota fins abaix quan va respondre al senyal d’en Gavi de 4-0 responent-li “Sí, sí, pero el lunes me voy a por el balon de oro”. Continua
El solt surt per a tothom/11: Urbanització
No és la primera vegada que passa. Diria que és una constant. La imaginació sempre va varies passes per davant l’administració.
Va passar en aquella primera fase d’urbanització de fora vila dels anys vuitanta i noranta. Quan ens vam adonar bona part del turons que volten la vila i les petites porcions de terreny properes a la mar passaren a ser propietat de persones alemanyes o d’especuladors professionals que, en pocs mesos, duplicaven el valor del que havien comprat. Continua
El sol surt per a tothom/10: Cartells
D’un dia per l’altre el carrers de Cas Concos aparegueren amb cartells i pancartes amb un “No volem antena”.
Amb el lema “No em toquis els ous” es mogueren entitats i associacions de Sineu i altres indrets per paralitzar el projecte de la creació d’una macro granja de gallines.
En altres indrets s’exposen, a llocs transitats, malgarbades gloses de dubtós gust anunciant unes noces.
Certament el sol surt per a tothom, però no tothom ho viu de la mateixa manera ni amb el mateix sentiment de pertinença a la comunitat.
Bitxets d’estiu 2024
Aquest article tenia la intenció de mostrar. com cada any, els diversos animals i animalons que he anat fotografiant durant l’estiu a Son Vives, que és quan servidor té més temps d’observar la naturalesa, però al final també he incorporat un altre tipus de bitxet, perillós i de cada cop amb més presència, que m’ha duit a una reflexió que no pretenia.
Comencem, però, amb els bitxets de veres, els purs que ens ofereix la naturalesa i que a vegades no pensam a reparar: Continua
El sol surt per a tothom/9: Necessari equilibri
Qui s’estima acostuma a usar guants per fer determinades feines a fora vila. D’altres, segurament per imitació del que varem veure fer als nostres pares i padrins, treballam a mans nues; ens agrada el contacte de la pell amb la terra.
Aquesta manera de fer te, però, el seu cost. Si vas d’herba, com et descuidis ben aviat compareix una pua ficada al popis d’un dels dits. Continua
El sol surt per a tothom/8: Sentiments
És una beneitura. Tots en som conscients.
Dins la complexitat del món relacional amb unes persones “ens entenem” més que amb les altres. Es podria parlar de graus o cercles de relació
Segurament hi juguen molts factors, des de les petjades infantils a les olors corporals. Des de les experiències prèvies a les expectatives de futur…
Res de nou, idò. Continua
Petita disfèmia
Comença el nou curs escolar.
Alguns infants, pocs, es veuen afectats per una petita disfèmia, aquí li diem returar, tartamudesa, travar-se la llengua…que desapareix amb el temps.
Dues anotacions:
Pot tenir la seva importància.
Els autoanàlisis també son -poden ser- esbiaixats Continua
Aurora Picornell
A rel dels fets en què Gabriel Le Senne, de VOX, va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell, varen sortir a llum unes postals com les que encapçala aquest escrit, a les quals s’explicava que «en japonès kintsugi vol dir “reparar amb or” i celebra la història de cada objecte fent èmfasi en les seves fractures en lloc d’amagar-les o dissimular-les. El kintsugi dóna una nova vida a la peça i la transforma en un objecte fins i tot més bell que l’original». Continua
Resposta del Partit Popular al post publicat per Més per Sant Llorenç a les xarxes socials
Cada dia surt el sol: nyarros
Em meravella aquesta capacitat i lluïdesa que, determinades persones, tenen a l’hora de contar un conte, una història, un sentir…
Compondre paraules per expressar una idea és com a compondre pedres per fer-ne una paret. Quan està fet te n’adones del resultat.
Hom es pot recrear amb el que acaba de fer, o ho pot mirar amb ulls crítics i fer un llistat mental d’aspectes positius i negatius, passar comptes en diem. Continua
Manacor i Inca és queden sense el servei de valoració de discapacitats
La conselleria corresponent, comandada per la ja veterana Catalina Cirer, ha ordenat als metges que es trobaven a Manacor per atendre aquests pacients, que es desplacin a Palma. A causa d’això els usuaris d’aquest servei hauran d’anar a Ciutat, en lloc de Manacor o a Inca com feien fins ara. Continua
Un luxe de solitud
Ahir mateix es manifestaren més de 15.000 persones a Palma contra la massificació turística desmesurada, i ja sabem que a Mallorca això és notícia ja que per norma general la gent és mala de mobilitzar i molt més en un número tan alt de persones.
Això fa pensar que la gent en comença a estar farta (la manifestació també era per les dificultats de trobar vivenda) i és que entre hotels, lloguers turístics, caravanes, creuers, cotxes i barques de lloguer, i agroturismes que ja són hotels de grans dimensions, l’illa ha fet, i perdonau l’expressió, un pet. Continua
“Producte local”
Es funció del context on les sentim o aplicam, tots tenim detrerminats significats que atenen les paraules que usam. Significats que, adesiara, vam més enllà del que defineixen els diccionaris.
¿Què entenem per llibertat, democràcia, cultura….? La pregunta podria ser font de conversa i debat.
També, a vegades, les paraules es “gasten” intencionadament (¿Recordau el cafè amb llet de la “llibertat” de la batlesa de Madrid?) Continua
