La reunió oberta per valorar els resultats de les eleccions i informar de les possibles negociacions per a la batlia de l’ajuntament de Sant Llorenç que inicialment estava programada per avui a les 20 hores a l’Espai 36, es durà a terme el proper DILLUNS, 5 de juny, a la mateixa hora i al mateix lloc.
El 19 d’agost del 2007 en Garau es presenta davant la Justícia com una persona honorable i intenta contraposar la figura d’en Moll, un ex contrabandista. Remarca davant la jutgessa que té tres carrers al seu nom i a part dels carrers aporta un munt de reconeixements.
En aquells moments és el president del Circulo de Bellas Artes i un dels principals impulsors del centre es Refugi al cuidat de persones sense sostre i marginats socials. Com si tot això pugui valer davant la Justícia per aconseguir la raó amb aquest assumpte.
El mateix dia surt al diari UH un escrit de Garau, “venda de quadres”, on defensa el valor d’aquests i afirmant que va ser en Moll qui es va encapritxar amb aquests quadres.
El 16 de desembre del 2007 la jutgessa decideix denunciar davant la Fiscalia a l’hoteler Moll i al ex Cap de Costes de Balears Garau. La titular del Jutjat de Primera Instància número 5 ha adoptat aquesta decisió després de que Moll explicàs amb tots els detalls el que va passar, dins el curs d’un plet civil pels pagaments realitzats a Garau, pagaments realitzats mitjançant diverses fórmules, amb diners negres, amb accions, compra de quadres… Continua
El juny del 2007 dins el cas Royaltur surt a la llum la connexió Moll-Garau. El diari “el Mundo” publica que Antonio Garau, històric Cap de Costes de Balears va rebre d’en Moll accions del grup Royaltur a canvi d’una gestió feta a favor dels interessos d’aquest empresari davant Costes de Cádiz.
Antonio Garau publica un escrit a UH el 19 de juny on explica els fets per rebutjar el publicat a “el Mundo”:
“Relatemos lo que realmente sucedio en 1987. A instancias de Moll, y con permiso de la Subdirección General de Costas, resolví un grave problema a Moll en Sancti Petri (Cádiz). A cambio me dio un 5% de la sociedad Resort Andalucía SA que se formaba para llevar la urbanización de Sancti Petri. Naturalmente, previo pago del valor nominal de las acciones como todos los demás socios. Se adjunta recibo de diez millones de pesetas. que el 15/11/1989 se pusieron a nombre de Tritur SA, sociedad familiar. No hubo, señores de “el Mundo”, comisión alguna pero sí me dejo formar parte de la recién creada Resort Andalucía SA de Cádiz que nada tiene que ver con Royaltur de Mallorca. Continua
Volia fer un article postelectoral de les eleccions municipals, però en Pep Mosca ja ho ha dit més bé de com ho podria dir jo en un altre escrit, així que me l’estalviaré ja que subscric si fa no fa quasi tot el que diu. Per tant, me centraré en les eleccions autonòmiques però vistes des de la perspectiva llorencina ja que hi ha algunes xifres com a mínim sorprenents… Continua
Ahir, a Sant Llorenç des Cardassar, com a la resta de les Illes Balears, es celebraren eleccions municipals, al parlament i als consells. La jornada va transcórrer amb tranquil·litat, sense incidències greus, tot i que hem de manifestar la nostra queixa perquè a la majoria de meses electorals no es va respectar el secret del vot, la intimitat dels votants, perquè les paperetes estaven a la vista de tothom i en algun cas, com a sa Coma, un mirall mostrava l’interior de les cabines de votació. De cara a futures eleccions hem de reclamar a l’administració que resolgui aquests problemes.
En una democràcia, la jornada de votació, es considerada la màxima expressió de la participació de la ciutadania perquè els electors poden passar comptes amb les formacions polítiques i poden decidir els futurs governs de les institucions.
A Sant Llorenç el resultat de les eleccions municipals fou els següent, segons les dades publicades per l’Ajuntament a la seva pàgina web: Continua
En una primera anàlisi dels resultats de les eleccions municipals d’ahir –que haurà d’esser matisada segons com es vagin desenvolupant les negociacions per elegir la batlia–, crec que hi ha alguns aspectes destacables.
El primer, els bons resultats que ha aconseguit el Partit Popular, que ha doblat el nombre de regidors i gairebé els de vots de les darreres eleccions. No ha arribat als 5 que va tenir el 2011, però només li han faltat 58 vots. L’ambient conservador que es respira a tot l’Estat, afegit a unes cares noves i més joves a nivell local, han fet que després de l’hegemonia del GISC durant 28 anys (des del 1995), el Partit Popular hagi recuperat el protagonisme en el poble. Cal donar-li l’enhorabona. Continua
El 23 de gener del 2005 el periodista Matías Vallés dedica la contraportada del DM a Jaume Moll i escriu sobre ell segons la seva pròpia confessió: “Practique el contrabando mientras fue falta administrativa, porque pagando era feliz y colgué el sombrero cuando paso a ser delito”.
En el apogeo de su grupo Royaltur, la familia Moll acumulaba una fortuna de 27.000 millones de pesetas. Según la querella, este imperio le fue birlado cuando Royaltur cambia de manos en 1993. La locura financiera al desnudo. Periodísticamente, se trataba de un asunto tabú, había que nombrar a Cañellas, Matas, Sa Nostra, Banca March y otras instancias incómodas”. Continua
El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.
La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua
Els veïnats del carrer Femenies, som veïnats de tercera, ho dic perquè fa anys que demanam solucions al problema que tenim amb el trànsit rodat de grans dimensions. Continua
El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.
L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.
Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua
Era l’any 89, jo tenia 11 anyets i es presentava a nivell mundial el darrer vídeo musical de na Tina Turner que portava per títol “Simply the best”. Jo sabia poca cosa d’aquella dona, la meva referència de cantants anglosaxons es reduïa al “Si bebes no conduzcas” d’en Steve Wonder, en Michael Jackson i 3 o 4 més. Continua
A la revista Flor de Card d’octubre de 1984 hi ha un escrit del regidor Antoni Sansó (PSM) que diu:
El PSM entén que, fins ara, dins Cala Millor i per tota la nostra zona costera -per no dir per tota la de Mallorca- s’ha practicat un urbanisme sense planificació, ple de favoritismes, on han predominat sempre els interessos dels més forts. Entenem que això ha estat possible gràcies als polítics de torn, fidels guardians i defensors d’aquests interessos. Polítics que fan de la política una eina bruta i carregada d’interessos particulars.
Davant això i davant la covardia d’altres grups polítics, el PSM vol manifestar clarament i públicament que està totalment en contra de qualsevol urbanització a sa Punta.
Nosaltres entenem que és el cor de tota la nostra zona costera, i creim que, si seguim amb aquest afany de destrucció, acabarem per arrasar tot el que tenim. Per conservar la nostra zona turística i mantenir-la és Continua
El 16 de març de 1997 el diari El Dia, va publicar un perfil de Jaume Moll que deia que aquest era el petit de la família i que no tenia objeccions en treure els punys si l’ocasió el requeria. Va guanyar els seus primers diners en un taller mecànic i va amassar la seva fortuna amb el contraban que no va deixar fins a mitjans dels anys setanta, quan va començar a invertir amb el boom turístic. Jaume Moll un dels més importants contrabandistes de les Illes, creia ser a més, el darrer d’ells.
El 16 d’abril de 1997 els mitjans de comunicació informen que Immobiliària Alcázar, veu indicis per presentar una contra-querella per estafa del grup turístic Royal Resort. Segons els advocats de la immobiliària, disposen de documents que demostren la falsedat de la situació econòmica de l’empresa quan aquesta es va vendre el 1993. Moll parlava de guanys quan les auditories van demostrar que aquests eren pèrdues. Continua
Des de Més per Sant Llorenç pensam que ha arribat l’hora de reclamar al nou Govern la compra de sa Punta de n’Amer i pensam que en tenim tot el dret ja que som un dels principals destins turístics de les Illes Balears i un dels que més recaptam de l’Impost de Turisme Sostenible sense que encara, després de vuit anys de la seva implantació, no haver rebut un euro de retorn.
Però també ens convé recordar als qui hi eren però també als més joves que la seva protecció no va ser gens fàcil i que això només va ser possible per la lluita de molta gent.
Era a principis de l’any 1984, quan hi va haver la voluntat d’urbanitzar sa Punta de n’Amer com una fase més de les previstes dins el Pla General de 1968, que contemplava urbanitzar tot sa Coma amb cinc fases. Tres d’elles s’han anat realitzant, una va passar a sòl rústic amb l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries el 1994 i l’altra corresponia a Sa Punta. Continua
Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (X)
El 17 d’agost de 1996 la premsa informa que diferents cadenes hoteleres mallorquines mantenen converses amb Sa Nostra per sol·licitar informació sobre la possible venda del complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma. Aquest complex forma part de la cadena hotelera Royaltur, propietat del touroperador Nekermann i Inmobiliaria Alcázar que té la majoria absoluta del complex de Sa Coma i que al senyor Moll li agradava qualificar com la joia de Royaltur. Pel PSM són les primeres noticies fiables de que el senyor Moll, altre temps el senyor tot poderós de Sa Coma, ja no té el control del seu imperi. Continua
El diumenge 9 de juliol de 1995 la mort de cinc alemanys, tres d’ells de la mateixa família ofegats a la platja de Sa Coma es recordat com un diumenge negre dins la història de Sant Llorenç.
L’11 de juliol de 1995 es produeixen declaracions del Delegat de Govern i del Cap de Demarcació de Costes, tots dos càrrecs anomenats pel PSOE, en el sentit de llevar tota la responsabilitat al Govern Central pels fets produïts a la platja de Sa Coma amb la mort d’aquests cinc alemanys.
Al Ple urgent de dia 12 de juliol de 1995 convocat per millorar el sistema de radiocomunicacions i adquirir un vehicle per a la Policia Local, perquè no es tornin a produir les dificultats observades durant les operacions de rescat de les persones que es varen anegar a Sa Coma, el regidor Continua
Ahir vespre, a sa Màniga, taula rodona, organitzada per Card.cat i moderada per Magdalena Ordinas, entre els caps de llista de les diverses formacions que es presenten a les eleccions locals del proper dia 28 de maig.
Dolors Sánchez, candidata a la batlia de Sant Llorenç per MÉS per Sant Llorenç explicà les propostes de MÉS per la zona costera (sa Coma, s’Illot i Cala Millor).
Al Ple extraordinari i urgent de dia 23 de juliol de 1993, l’Ajuntament, una vegada assabentat de la sentència de l’Audiència Nacional desestimant el recurs contenciós administratiu interposat contra l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Transports a favor de Redo SA per a obres de condicionament i equipament de la platja de Sa Coma, aprova interposar recurs de cassació contra aquesta sentència.
En aquest ple el Sr. Sansó del PSM comença la intervenció dient que el tema requereix una especial atenció. Repeteix que aquest és un cas d’influències, amiguisme i irregularitats. Afirma que el Sr. Moll va presentar el projecte de concessió el dia següent de publicar-se el Reglament en el BOE. Per tant, està clar que coneixia molt bé el Reglament perquè estava ben assessorat dins l’Administració. Continua
En termes generals, la televisió i bona part de la resta de mitjans audiovisuals d’avui en dia, s’han convertit en un femeter ple de desinformació en lloc d’allò de “la informació més veraç” del que tant bravegen. Continua
L’11 d’octubre de 1991 el Sr. Josep Melià assessor jurídic de l’Ajuntament de Sant Llorenç, presenta el següent informe sobre el conflicte motivat per la concessió del Ministeri d’Obres Públiques a Redo SA: ”Com que encara no s’ha enviat l’expedient administratiu no s’han pogut fer les al·legacions jurídiques en favor de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Per cert que per providència de 4 de juny passat, la Sala va adreçar-se al MOPU fent-li veure el seu retràs i amenaçant de sancionar els funcionaris culpables de l’endarreriment en la remissió de la documentació administrativa”.
Cal remarcar d’aquest informe el retard del MOPU a entregar la documentació administrativa de la concessió de la platja a Redo SA i recordar que es dóna la concessió de l’explotació de la platja basant-se en que s’havia creat i regenerat la platja de Sa Coma, cosa completament falsa. Continua