Entorn: Estornells.

L’altre dia (de pagès) en vaig veure un petit esbart que s’assolava a terra, alhora que sentia l’habitual xivarri que vaig situar en els vells ullastres del marge que hi ha a la partió de migjorn; senyal inequívoca de que l’olivó ja comença a ser madur. El primer esbart d’enguany.

Al sentir els estornells (Sturnus vulgaris) em va venir a la memòria la referència que va fer en Joan Tomàs en el pregó de les festes d’enguany. L’espectacular vol dels esbarts d’estornells -podeu veure un deliciós vídeo a ngenespanil.com- és avui exemple de com amb normes relativament simples i concretes es poden resoldre situacions complexes. Continua

Entrevista a Mateu Puigròs

Aprofitant l’avinentesa de què dissabte, dia 20, en Mateu Puigròs deixarà la batlia de Sant Llorenç, després de 26 anys d’haver-la ocupada de manera ininterrompuda, hem cregut oportú fer-li una entrevista per a Card.cat, entrevista que ha estat elaborada per Tomàs Martínez i Josep Cortès.

T’ho pensaves mai, el 1979, que series regidor durant 18 anys i batle durant 26?

No, ni lo primer ni sobretot lo segon, de cap manera. En aquelles eleccions vàrem partir amb la idea d’aconseguir almanco un regidor perquè a Son Carrió també tenguéssim representant, el que passà és que allò es va allargar i al final ha passat el que ha passat.

T’havies marcat un temps determinat per dedicar-te a la política?

Què va, allò va esser totalment circumstancial, no teníem ni tan sols afiliació política. Continua

Mots perduts: aluda

S’ha esmentat altres vegades, si param atenció en les paraules que usa la gent gran trobarem molts mots perduts. Tal és el cas.

El castellà “cucurucho” ha envait el que s’anomenava aluda (en el cas present, dit “luda”). Segons el diccionari també es podria dir paperina, cucurull i ruda.
En alguns restaurants i cafès, amb el nom castellanitzat,  es serveixen aludes de patates frites. Idò! Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Una llarga platja atlàntica, amb petjades de les onades i d’essers vius, serveix de fons a la idea.
Que les experiències radicals, per exemple canviar de feina o de ciutat de residència, ens afecten no en tenim dubtes. Però…
¿Fins a quin punt una experiència subtil: una abraçada, una mostela, els ànims d’una persona estimada…ens afecten?. Continua

Una de llibres: La força d’una escola de vida

Adesiara s’assenyala que tot canvia a gran velocitat… amb l’excepció del sistema escolar. I també que vivim l’època de la informació i de les noves tecnologies i l’escola es regeix encara amb uns sistemes hereus del desenvolupament industrial.

Si això és cert, també ho és que hi ha persones, escoles i institucions que plantegen noves situacions i reptes. Continua

Món: boca/boques de formiguer

Fa ja anys que tenc a ca meva, a la carrera de terra, on no es llaura mai,un formiquer d’aquestes formigues negres que traginen grans.

No sé si a l’hivern tapen la boca del formiguer o si l’obrin durant el dia. El que si sé es que a l’estiu solen obrir una sola boca per on entren i surten les formigues. També sé que si ha de ploure, en poc temps la tapen. Continua

Mots perduts: mallenga

Paraula antiga que tenia apuntada en el meu arxiu i que almanco la meva generació ja no usa, signe que potser sigui mot en extinció. La relació que té amb l’ocell  Parus caeruleus (mallenga en mallorquí) és curiosa. Segons el diccionari “vulgarment s’atribueix a la mallerenga el vici de xerrar molt, car és un ocell molt cantador i fa un crit especial que sembla que articuli determinades expressions”. D’aquí el seu significat pejoratiu referit a persones. Continua

Crònica: Cardassar – Son Cladera.

Tres punts pels locals(2-0).  Capvespre de tardor, vent i qualque ruixat i fred.               Només  els mes fidels s’acostaren al Moleter.

Poca cosa hagué de fer el Carde per tornar sumar els tres punts. Abans que la pilota començàs a rodar es guardà un merescut minut  de silenci  per en Pedro “es sergent” que mos deixà aquesta setmana. Continua

“La revolució de les petites coses” a l’Espai 36

Aquest dissabte a les 20 h, l’Espai 36 acollirà l’obra teatral “La revolució de les petites coses”. Una peça de Jaume Miró, interpretada per Bàrbara Nicolau i Albert Artiaga i dirigida per  Carla Rovira.

Aquesta obra ens transportarà a un apartament d’extraradi on viuen l’Alba i l’Hug amb el seu nen. Hug ha decidit de cop aparcar la seva vida. Renunciar al món –tothom– des de casa. Però Alba no comparteix aquesta decisió. Continua

EC 26 Experiències!

Justificació:
-“Som el que fem” la contundent sentència que redola, entre altres indrets, per diversos llibres de psicologia (R.Echeverria).
-Han servit de res aquelles experiències didàctiques planificades i programades?, aquest dubte permanent dels que ens hem dedicat a la didàctica.
-Aquella experiència, aparentment intranscendent, ha deixat algun tipus de solam? Continua

Mots perduts: ramera

Parlant de vent i arbres sorgí el mot a la conversa. No és idò mot perduts, si mes no, en l’entorn agrícola.
Potser resulta interessant que surti a rotlo per la predominança de la tercera de les accepcions, un castellanisme que recull  l’Alcover-Moll.

L’interlocutor es referia a branques sobrants dels arbres joves, però consultat el diccionari és mot de múltiples accepcions.

Continua

Mots perduts: engalavernat

L’altre dia va sortir el mot “engalavernat” en una conversa entre amics de la meva edat referit a un nirvi que tenia atrofiat  (és el que té intentar fer certs esforços físics o esports de risc a certa edat)- És ver que nosaltres encara l’usam de tant en tant (de cada cop més substituït per sinònims més generals com “fotut”, “fet pols”, “travat”…), però no tant els joves (no sé si tant pel seu parlar modern o  per la seva bona forma física). Continua