Estàs embaladit! en el nostre entorn, es diu a la persona que no posa atenció en allò que nosaltres desitjariem.
Amb to despectiu fins i tot podria indicar persona de poques llums, desinterès…
Els diccionaris aporten una versió més contundent.i positiva: perdre temporalment el mòn de vista Continua
Per als qui els va agradar caminar i descobrir muntanyes de la mà del grup excursionista local “Els Trecadors”, trescar és un mot ben viu. Generalment usat com a sinònim de caminar, segons la tercera de les accepcions.
Però el grup ja no existeix i, segurament, bona part del col·lectiu local usa habitualment caminar en comptes de trescar.
Per als apicultors i amants de les abelles, té una significança singular. Continua
Segurament és un mot ben escaient pel dia d’avui.
Es va embotir las sobrassada dins el budell i algunes persones emboteixen el seu bisbe de suc fins a entelar el cervell. Continua
Trescar el diccionari també pot portar sorpreses.
A vegades s’assenyala “aixerriada” com a cosa mal feta. Tendria certa semblança amb la primera de les accepcions, en el sentit de voler “fer fugir” la tasca esgarrada o que no ha quedat bé.
La sorpresa deriva de la segona de les accpcions, que també assenyla en “Normatiu”. Fer romandre les ovelles -les ovelles caquen i pixen on dormen- és una tècnica ben vigent que, amb el castellanisme “redileo” s’aplica en el vigent maneig holístic dels animals quan es volen canviar les condicions nutritives de la terra. Continua
El concepte “fava” té múltiples accepcions.
Tal vegada una de les que es troba més en desús, substituïda grollerament pel castellanisme “ronxa”, és la referida a la inflor de la pell Continua
Excepcions a banda, fins ben entrats els anys seixanta del segle passat, vam ser un poble girat d’esquena a la mar. Les persones dedicades a la pesca , fonamentalment, roquer, salpes i oblades es podien comptar amb els dits de les mans.
Aquells pescadors, en el cas de salpes o oblades, abans de tirar la canya, brumejaven tirant a l’aigua pa banyat amb mescles diverses.
Amb la nostra parla “manacorina” que té tendència a pronunciarr determinades “u” àtones en forma de “o” (cas de “montanya”, “corriola”, “bromejar”…) porta a la confusió entre bromejar, anar de bromes, i brumejar, tirar esca. Continua
Idò no, no havia sortit,
Tal vegada bona part dels lectors consideri que és un mot ben viu. I si no ho és el mot si que ho és el significat.
No siguis esburbat! era una recomanació habitual que anava de pares a fills o de mestres a mossets
L’estrada de l’Alcover-Moll no és gaire extensa. El Normatiu ens remet a “aixelebrat” Continua
Malgrat les dues accepcions que mostra l’Alcover-Moll, en el nostre entorn sols s’usa la segona, fonamentalment quan en tracta de allioli.
Bé, aquí podriem entrar en un altre debat sobre les diferències entre allioli i maionesa; realment el que s’acostuma a escaiar, d’ençà que hi ha el braç elèctric conegut pel nom comercial “turmix”, és la maionesa.
Usant idèntica fórmula, si mes no en aparença, nou vegades va bé, però una s’escaia!. Llavors resulta divertit fer llistat del motiu de l’escaiament: que si l’ou, que si l’ordre, que si conve posar un drap sota el pot, que si la concentració…tantes opinions com persones! Continua
A vegades, potser pere semblança en la dicció, hi ha paraules que en la parla habitual s’usen com a sinònims, quan en realitat no tenen res a veure.
Toixarrut, tossut, testarrut, caparrut. tancat… podrien sen exemples a considerar.
Però una cosa és que una persona sigui mala de convèncer i altre que s’obstini en acoseguir una determinada meta o que sigui una persona grossera o estúpida. Continua
Avui, dia dels Reis, serveix com qualsevol altre per recordar unes paraules totalment en desús.
La tasca persisteix, però no el mot, si mes no, de forma habitual. Cuidador o cuidadora han substituït el concepte nostrat. Ara en el nostre entorn, sols persones d’edat avançada parlen de tetes.
Al ser una tasca considerada “femenina” -el patriarcat encara és ben arrelat!- El concepte masculí encara resultaria més estrany. Continua
Sens dubte el mot, per a nosaltres té un ús ben habitual atenent “ses cases” i la contrada que, entre les darreres cases del poble i Son Barbot es situa el vell establit amb aquest nom..
D’altra banda, en sentit estrite (greix i tel que cobreix els budells) era mot ben viu en el Sant Llorenç rural.
Tot canvia, i l’ús de llengua també. El sagí és greix menystingut. Les persones “rompudes de sagí”, ara tenen hèrnies inguinals… sols que resten els solar per “devers Son Sagí”. Continua
De les múltiples accepcions, la primera és, en general, la més coneguda. D’altra banda és la formal, l’acceptada pel diccionari normatiu.
Amb tot i amb això, els seus derivats, com bestreta habitualment son reemplaçats per castelllanismes (anticipo). Continua
A vegades, generalment amb afany protector volem posar tanta roba a les altres persones, infants o gent gran, que aquestes, per embalumades es senten incòmodes. Massa embalum!
Per extensió en el nostre entorn s’empra també la paraula per descriure l’embalum que es sent en el nas i en el coll en època de constipats:.-Com estàs?. Et sent embalumat! Continua
El DCVB mostra dues entrades separades, perquè una cosa és serenar de posar serè, clar, absent de torbació i l’altre ben diferent és posar a la serena.
En determinades èpoques del nostre viure, no hi havia res més saludable que beure, de bon matí, un tassò d’aigua serenada. També es necessitava aigua serenada per encistar olives i moltres altres feines. (Quan s’usaven les cisternes bastrava treure un poal d’aigua i deixa’l sobre el coll de la cisterna. El se’n dempa matí ja era aigua serenada!)
Després vingué una època de descreença. Tot això eren romanços de dona vella.
Però, ves per on!, hi ha un redescobriment de la transcendència de la part líquida -i de l’absorció dels líquids- del nostre cos. Continua
Paraula poc usada en el Sant Llorenç preturístic. De les persones majors consultadescap n’ha sabut notícies.
Seria una referència, idò, a les partaules, més o manco usades, que ens arribat via lectures o televisió .
Bravejar, xalucar, mentir…serien sinònims usats habitualemnt en el nostre entorn per a atendre el mateix significat de xerrar, amb raó, des del desconeixement. Continua
De les diverses accepcions que mostra el diccionari, crec que solamen la tercera s’ha sentida aplicada en el nostre entorn en sentit de renyada forta i, potser, desmesurada.
A vegades també s’ha sentit el castellanisme “trepe” (-li ha donat un bon trepe!) per a cobrir el mateix significat.
La paraula no és recollida en el Normatiu.
En la recerca avançada sols hi apareixen les referències de .l’Alcover-Moll. Continua
Segurament d’aqui una estona, part del llorenciins, dels mallorquins, si mes no una petita part, anirà a matines per escoltar la Sibil·la i celebrar després la nit de Nadal amb xocolata i ensaïmada. Una ensaïmada encara, en alguns casos, casolana.
Una tradició que arrela endins i que diu molt del nostre ésser en aquest primer terc del segle xxi.
Però, pel camí, es perden baules…
Molts parlen directament de “Nochebuena”, d’altres, més curosos parlen de “nit bona”. gairebé a l’oblit resten el vell “dissabte de Nadal” o el normatiu “nit de Nadal”. Continua
Una altra de les aportacions del la secció n’és evidenciar la complexitat de la comunicació humana.
Qui proposa la paraula pot fer-ho en un determinat sentit i qui la redacta o presenta, agafar un sentit diferent. Segurament passa moltes vegades.
En aquests cas concret, quan van proposar “atapins”, vaig entendre que era sinònim d’anar-se’n, expressió usada en el Sant Llorenç preturístic; però és una interpretació. Continua
Paraula interessant que ens pot portar a la filosofia del propi pensar.
Comsideram que hi ha feines matusseres?, o són persones matusseres?
A partir d’aquí es podria establir el debat.
Sembla obvi que totes les tasques realitzades, en tots els àmbits poden tenir un marge de millora si entenem que la perfecció -tota vegada superats els processos temporals d’enamorament- no existeix.
I també resulta obvi que ni totes les persones posen el mateix interès en cada una de les accions que realitzen, ni tots els camps d’acció resulten igualment motivadors per persones diferents.
I així es podria estirar el fil… Continua
Més que un mot, el que es presenta avui és una frase, una locució, una manera de referir-se als altres.
Ja sabem que l’asèpsia no existeix i que el llenguange no se n’allibera, no se’n pot alliberar, de la condició dels humans que l’usen.
La locució proposada es aquella de “ets més beneit que es cagar de panxa”. Expressió que no he sabut trobar en el diccionari. Però si n’hi ha d’altres semblants. Es veu que tant n’Alcover com en Moll a l’hora de redactar el diccionari es deixaren algunes expressions escatològiques sense relacionar (També potser que tal expressió no s’usàs en aquelles saons). Continua