Sens dubte el mot, per a nosaltres té un ús ben habitual atenent “ses cases” i la contrada que, entre les darreres cases del poble i Son Barbot es situa el vell establit amb aquest nom..
D’altra banda, en sentit estrite (greix i tel que cobreix els budells) era mot ben viu en el Sant Llorenç rural.
Tot canvia, i l’ús de llengua també. El sagí és greix menystingut. Les persones “rompudes de sagí”, ara tenen hèrnies inguinals… sols que resten els solar per “devers Son Sagí”. Continua
De les múltiples accepcions, la primera és, en general, la més coneguda. D’altra banda és la formal, l’acceptada pel diccionari normatiu.
Amb tot i amb això, els seus derivats, com bestreta habitualment son reemplaçats per castelllanismes (anticipo). Continua
A vegades, generalment amb afany protector volem posar tanta roba a les altres persones, infants o gent gran, que aquestes, per embalumades es senten incòmodes. Massa embalum!
Per extensió en el nostre entorn s’empra també la paraula per descriure l’embalum que es sent en el nas i en el coll en època de constipats:.-Com estàs?. Et sent embalumat! Continua
El DCVB mostra dues entrades separades, perquè una cosa és serenar de posar serè, clar, absent de torbació i l’altre ben diferent és posar a la serena.
En determinades èpoques del nostre viure, no hi havia res més saludable que beure, de bon matí, un tassò d’aigua serenada. També es necessitava aigua serenada per encistar olives i moltres altres feines. (Quan s’usaven les cisternes bastrava treure un poal d’aigua i deixa’l sobre el coll de la cisterna. El se’n dempa matí ja era aigua serenada!)
Després vingué una època de descreença. Tot això eren romanços de dona vella.
Però, ves per on!, hi ha un redescobriment de la transcendència de la part líquida -i de l’absorció dels líquids- del nostre cos. Continua
Segons xifres oficials de l’INE “Només un 27% de kles famílies mallorquines parlen sempre en català”
El tema llengua gira, idò, malament. Els governs de dretes, d’estrema dreta, no caldrà que facin gaire feina, bastarà que deixin madurar la fruita, aquella que tant els agrada.
Llàstima. Totes les persones que han estudiat el tema, assenyalen que la llengua es qulcom més que una manera de comunicar-se. És on es guarda l’èssncia del ser, Continua
Paraula poc usada en el Sant Llorenç preturístic. De les persones majors consultadescap n’ha sabut notícies.
Seria una referència, idò, a les partaules, més o manco usades, que ens arribat via lectures o televisió .
Bravejar, xalucar, mentir…serien sinònims usats habitualemnt en el nostre entorn per a atendre el mateix significat de xerrar, amb raó, des del desconeixement. Continua
De les diverses accepcions que mostra el diccionari, crec que solamen la tercera s’ha sentida aplicada en el nostre entorn en sentit de renyada forta i, potser, desmesurada.
A vegades també s’ha sentit el castellanisme “trepe” (-li ha donat un bon trepe!) per a cobrir el mateix significat.
La paraula no és recollida en el Normatiu.
En la recerca avançada sols hi apareixen les referències de .l’Alcover-Moll. Continua
Segurament d’aqui una estona, part del llorenciins, dels mallorquins, si mes no una petita part, anirà a matines per escoltar la Sibil·la i celebrar després la nit de Nadal amb xocolata i ensaïmada. Una ensaïmada encara, en alguns casos, casolana.
Una tradició que arrela endins i que diu molt del nostre ésser en aquest primer terc del segle xxi.
Però, pel camí, es perden baules…
Molts parlen directament de “Nochebuena”, d’altres, més curosos parlen de “nit bona”. gairebé a l’oblit resten el vell “dissabte de Nadal” o el normatiu “nit de Nadal”. Continua
Una altra de les aportacions del la secció n’és evidenciar la complexitat de la comunicació humana.
Qui proposa la paraula pot fer-ho en un determinat sentit i qui la redacta o presenta, agafar un sentit diferent. Segurament passa moltes vegades.
En aquests cas concret, quan van proposar “atapins”, vaig entendre que era sinònim d’anar-se’n, expressió usada en el Sant Llorenç preturístic; però és una interpretació. Continua
Paraula interessant que ens pot portar a la filosofia del propi pensar.
Comsideram que hi ha feines matusseres?, o són persones matusseres?
A partir d’aquí es podria establir el debat.
Sembla obvi que totes les tasques realitzades, en tots els àmbits poden tenir un marge de millora si entenem que la perfecció -tota vegada superats els processos temporals d’enamorament- no existeix.
I també resulta obvi que ni totes les persones posen el mateix interès en cada una de les accions que realitzen, ni tots els camps d’acció resulten igualment motivadors per persones diferents.
I així es podria estirar el fil… Continua
Més que un mot, el que es presenta avui és una frase, una locució, una manera de referir-se als altres.
Ja sabem que l’asèpsia no existeix i que el llenguange no se n’allibera, no se’n pot alliberar, de la condició dels humans que l’usen.
La locució proposada es aquella de “ets més beneit que es cagar de panxa”. Expressió que no he sabut trobar en el diccionari. Però si n’hi ha d’altres semblants. Es veu que tant n’Alcover com en Moll a l’hora de redactar el diccionari es deixaren algunes expressions escatològiques sense relacionar (També potser que tal expressió no s’usàs en aquelles saons). Continua
Fa part d’aquell ampli ventall de mots que es poden considerar perduts, o no, en funció de l’edat de les persones.
“Pisar” o trepitjar, segurament en serien paraules substitutòries per a la majoria dels parlants del nostre Terme Municipal.
Val a dir que tampoc es senten gaire els mots “descarcañalar” o “destalonar” usats pels usuaris de la llengua castellana.
De tot el broll de mots que, darrerament, ha tramès n’Antoni Font, hem escollit el darrer, daça.
Mot molt usat en el Sant Llorenç rural, bé com a substitut del posterior dona-m’ho, bé usat en l’entorn de caça: porta’l i daça eren a la conversa habitual entre persones i cans de caça, normalment preuades cusses eivissenques.
Els costums canvien. Ja ben pocs caçadors disposen de cans eivissencs i encara manco són el que converteixen les caceres amb motiu de socialització vora la foganya i conreu d’aquell, verbal i corporal, llenguatge singular i específic.
Heu gaudit de sentir contar eixides de caça?.. Continua
Aquesta paraula, servirà avui per parlar de la memòria i de les jugades que aquesta, a vegades fa.
Crec que en el nostre entorn hem sentit utilitzar meula amb el significat de miula (però ens podem errar, potser la memòria ens enganya) i també nyeula amb el mateix significat (ja publicada)
Tot sorgeix a l’escoltar la veu, singularment alta i estrident d’una persona.
-Vaja ,miula què té!. -Que és miula o meula?…diccionari!
Potser miula o nyiula (meula és una altra cosa) Continua
La parla, com han assenyalat tota una catefa de lletraferits, conforma, en el su conjunt, un món màgic.
Quan aquest món s’adapta a la terra, a cada terra en concret la màgia segueix l’espiral creixent.
Vés per on, una paraula ben coneguta i darrerament en desús, no s’explica tal com la pensàvem, i tot nmalgrat la referència galmesiana que mostra l’Alcover-Moll.
Una catefa en el nostre entorn és sinònim de “més que molts” Continua
-Ahir no vares venir, t’haurem de posar una falta!
-No. De cap de les maneres, jo dure un paper quan mentres
Potser algú dels lectors recordarà un diàleg semblant.
No he sabut trobar la locució ni a la veu quan ni tampoc a mentres que, en canvi, mostra “com mentres”
Algunes de les persones de més edat consultades si que la coneixien, usada a menra de justificació.
Es deixarà, idò, com a presumpte localisme. Segurament com assenyala el filòleg Pau Quina deformació de “com mentres”. Continua
Es diminutiu d’embat, el vent que va de la mar a la terra. Quan arribava a les nostres eres, en temps de batre els cereals, ho feia de forma suau per això l’ús del diminutiu.
Mot ben viu al llarg de generacions, fins que es perdé el contacte amb la Terra. El control de l’embatol resultava fonamental a l’hora de ventar el gra, una vegada batut. Aiximateix era important per endolcir la feina a fora vila
Recordo una entrevista amb l’amo en Rafel de sa Fontpella. Feia calor de juliol. em va dir -Anem en es porxo d’aquí una estoneta arribarà s’embatol i estarem bé. I efectivament un poc passades les deu del matí arribà el ventet fresquet.
Cada gereració que desapareix se’n porta els coneixements que els va ensenyar el viure. Continua
Per extensió, a vegades s’aplica quan un no acaba d’estar fi -estic atabacat!, diu.
Pot semblar que el mot ve del tabac i que no trobar-se bé deriva de l’excés de fumar (a diferència d’ara sobre tot en aquells anys on tothom -fonamentalment homes- fumava.)
Podria ser un exemple d’ús habitual de paraules que, per desconeixement, s’usen sense tenir en consideració el seu sugnificat. Continua
En el Sant Llorenç agrícola no sols era un mot ben viu sinó que era motiu de disputes i confrontacions entre veïnats.
En el fons era indicador de lluita entre agricultors i ramaders, entre hortolans o propietaris de sembrats de cerals i pastors.
-M’han fet tala!. Saps de qui podien ser les ovelles? Continua
Amidar, en la seva dicció midar, va ser molts anys mot ben viu i usat. Fonamentalment en tots aquells anys dels segle xx on les dones llorencides es dedicaren al brodar i congecció de bruses i vestits.
Es canaven les terres i es midaven les robes.i es mesurava el blat.
Com en molts altres cases, segurament per seblança amb el castellà el “medir” va anar agafant força i substituí bona part de les paraules específiques. Continua