Mots: bracet (anar de bracet)

Un dels molts costums perduts  a principis dels anys setanta o finals dels seixanta del segle passat, va ser el passeig dels diumenges, on joves i atlotes anaven amunt i avall pel carrer (primer per la carretera de Son Servera i després pel carrer Major) amb la finalitat de fer-se presents.

En aquell perdut passeig bona part de les atlotes anaven de bracet. Donant-se tot un joc de posicionament a la teringa en funció del desig d’aproximació a determinats i concrets joves. . Continua

Parlar bé, poc costa: esclop (x “zueco”)

Es la darrera de les paraules que apareix en el “Vocabulari de barbarismes del català de Mallorca” de Jaume Corbera, un llibret de Promotora Masllorquina de Mitjans de Comunicació S.A. (1983), que ens fa de guia de la secció.

Segurament es mot escaient puix  les darreres pluges han suposat un envit al canvi de vestuari.

En sentit estricte, en el nostre entorn, que recordem, no s’han usat mai esclops, però si una varietat de plàstic de la segona de les accepcions que es popularitzà, sobre tot, en ens entorns infantil i sanitari. Continua

Mots: sopetes

-Vols sopetes?, -Vull sopetes! o simplement Sopetes! és una expressió del lleguatge infantil que es pot allargar -es podia allargar- al llarg de la vida.

Es podia plantejar a manera d’interrogant desafiador o a manera de petició per no haver de cavil·lar o esperar resposta.-Venga sopetes!

(En negreta l’accepció de referència)

Continua

Mots: cilici

La gestió de la petita secció mots, de banda l’objectiu final del vocabulari, també aporta altres aspectes, com el relacional -derivat d’aportacions i silencis- i les sorpreses d’aprenentatge, com el cas present.

Podíem tenir la suposició -sobre tot derivada del cinema- que l’instrument que defineix la paraula era present en un entorn religiós o de comunitat religiosa. Però no. Es veu que en el Sant Llorenç pre turístic i del nacionalcatolicisme de la post guerra  també es podien estilar els instruments de mortificació. Continua

Mots: atzerola

Asseguraren que no hi havia res pactat, però ahir a l’hora del café dues persones es presentaren amb una borsa d’atzeroles per tastar.

Les atzeroles, com totes les altres fruites de tardor: codonys, arboces, murtons…van, de mica en mica, perdent protagonisme. Tot el que no es troba a les grans superfícies comercials té la consideració generalitzada d’inexistent. Continua

Mots: missatge

Ja fa cinc anys que el mot va sortir -com passa el temps!- però per dèria personal -tots tenim les nostres dèries-, consider que avui, en el nostre entorn dia de la Mare de Déu Trobada i en altres entorns “la Mare de Déu dels missatges”, ha de tornar sortir.

Inici de l’any agrícola, al llarg de molts anys, fins a l’arribada del Sant Llorenç turístic,, era el dia en que amos i  missatges, si havien de canviar, canviaves de possessió.

Agafaven el bolic, normalment una muda de roba i algunens pertinences personals cercant, a peu, nova ventura en un altre lloc de feina. Continua

Mots: morrell / esmorrell

El plat es pot fer un morrell. Llavors tendrem un plat esmorrellat.
En el nostre entorn, segons el moment descriptiu empram un concepte a l’altre.

Ja sabem que el Normatiu to pot atendre tots els localismes. No contempla el cas de morrel, i en el cas esmorrel ho recondueix cap a escantell, paraula estranya en la nostra parla habitual, Continua

Mots: de cor

Quan en els anys cinquanta, seixanta, setanta….anàvem a escola, era d’obligat compliment aprendre la tabla, les oracions  i altres lliçons “de cor”. Volia dir que s’havia d’aprendre de memòria, paraula per paraula (i si es feien punts i comes, ja era per nota alta)

Si l’infant no entenia els conceptes, si no s’entenia res, era igual. El reconeixement venia per la precissió i velocitat de la “carretilla” .

Quina escola, aquella!

Continua