Un mot ben antic i curiós que personalment desconeixia. Ara se sent més amant (o pitjor encara amante).Un tresor lingüístic , idò, a reivindicar: Continua
Mots perduts: xixisbei/xixisbeu
Respon
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: moro / fer es moro
De les setze accepcions que mostra el diccionari, algunes d’elles ben tendencioses i no gaire amables, es vol enfocar la que fa dotze, referida al moro de la cuina.
Quan les cuines de llenya eren el centre neuràlgic de la casa -certament la cuina, ara moderna, encara ho és centre neuràlgic-.
El mot té, per a nosaltres, un valor afegit, al fer referèncoia a un passatge de “Flor de card” de Mn. Galmés. Continua
Mots perduts: tesa (o tessa)
Sobretot motivat per l’expressió tan “galmesiana” (surt a diversos relats seus, com ara El garrigueer d’Infern) de “moure tesses” (en sentit de “moure discussió”) és un mot amb moltes més possibilitats que està en clar desús: Continua
Mots perduts: bolic
Certament la llarga tradició de dones brodadores fa que aquest mot, ara en desús, continuï essent ben conegut. Anys enrere els propietaris o encarregats de tallers de brodats distribuïen feines que, generalment, repartien en un “mocador de bolic”.
Però avui, dia de la Mare de Déu Trobada es vol fer referència al bolic dels missatges.
A les pertinences personals que portaven d’una possessió a una altra quan canviaven de lloc de feina.. Continua
Mots perduts: retre
Garroves, una lleguminosa de moda.
Amb el preu que tenen, collir garroves ret. Aquest és el significat que es vol destacar del concepte “retre”: produïr, donar producte, rendiment…
En el nostre entorn també s’usa habitualment el verb en el sentit d’aturar-se, d’acabar les forces.
De les nou accepcions, les dues més habituals i encara en certa manera vives a Sant Llorenç,, s’han destacat en negreta. Continua
Mots perduts: tarambana
Si bé encara es pot sentir, és més habitual avui en dia usar altres expressions en el mateix sentit com boig (o ptijor, directament el castellanisme “loco”) o capbuit. Continua
Mots perduts: portella
Va sorgir a la conversa. Feia temps que no l’havia sentit.
El coneixia referit als carros. Ja no hi ha carros i, per tant, ja no es parla de portelles.
Localitzar el mot resultà fàcil. En aquest cas el repte ha resultat trobar una imatge de carro amb portella posada. Després de trescar, una imatge impagable, un carro amb llantes de ferro i portella de finals dels anys cinquanta.
Sortosament podem gaudir de la feina i sensibilitats tant de la pàgina de Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar, com de l’arxiu de la Biblioteca Municipal Salvador Galmés! Continua
Mots perduts: trenques
Per uns instants havia posat el mot “trenc” en aquest article en sentit de “perdre el trenc” (perdre la raó) i “fer trenc” (en el sentit de fer la tombada o crisi una malaltia, declarar-se la milloria), però llavors el bo d’en Guillem Pont, que no se’n perd ni una, m’ha advertit que no fa gaire ell ja havia posat aquest mot (enllaç). Així que sense més informació a aportar no tenia sentit deixar el mot i no he tengut més reimei que seguir amb la meva llista de la lletra T. El següent mot que hi havia per posar era trenques. Vos sona? I és que hi ha moltes trenques entre fer un article un pic o dos de bades😅😅 . Continua
Mots perduts: correig
Va sortir a la conversa de forma espontània. Parlàvem de la relació de les persones amb els animals en el sí de la nostra pagesia. Com sol passar per tot hi ha de tot. Hi havia persones molt respectuoses però també hi havia maltracte animal; persones que pegaven als animals.
Va ser així que va sorgir la llarga relació de corretjades i dels correigs que usava cada professió. Alguns els substituïen per llandera de tambor: el pareller llardera llarga i bastó curt, també el porquer, el pastor de l’altura del gaiato, l’oguer amb el bastó més alt, la madona, bastó i llandereta curta… Continua
Mots perduts: trempat
Quan era petit solia sentir sovint l’expressió “Ai qui al·lot més trempat” en sentit de “persona madura i bon tracte”. També record amb nostàlgia que l’aigua podia estar trempada en sentit de “preparada, a punt per entrar-hi sense que cremés ni congelés”. O una persona podia estar un dia “no gaire trempada” ja que no es trobava bé. Si bé encara acutalment se poden sentir algunes d’aquestes expressions cal reconèixer que estan en clar retorcés, per la qual cosa les deixam apuntades aquí per a la prosperitat. Continua
Mots perduts: caüll
Parlàvem de melons. De la bona anyada que n’ha tret de l’hortet de Hadú (-Bona terra!).
-A cada caüll hi sembr dos pinyols un poc separats! assenyalà mentre explicava els secrets de tal producció.
Caüll és un mot local. Es relaciona en el DCVB, però no surt en el Normatiu (DIEC2). Fa part, idò, de les paraules d’ús limitat, però vives en el nostre entorn. Continua
Mots perduts: trencar
Parlàvem d’una persona accidentada. Na Maria assenyalà: -Esta millor, ja ha trencat!
Trencar en el sentit de canviar de situació es pot considerar, avui, un mot perdut. S’usa ben clares vegades.
Mot de múltiples accepcions, s’han posat en negreta les relacionades amb un “canvi de situació”
Mots perduts: engolidor
El nostre company de revista Serafí Lliteres ens fa arribar el mot engolidor, i no en el sentit més general de “golafre” o relacionat amb “gola” o que “s’envia alguna cosa cap a dins”, sinó que més bé en el sentit de “forat a la terra per on s’escola l’aigua” i especialment .”forat per on va a córrer sota terra l’aigua, produint un remolí que engoleix els cossos que passen per damunt”.
D’aquí va sorgir el debat en el nostre grup de whats app dels editors de la revista: abans de la platja de sa Coma o d’Aubarca, platges sovint traïdores, se deia que hi havia engolidors (de fet, més d’un incident tràgic hi ha passat malauradament en aquest sentit). Però i ara se’n parla? O senzillament era un mot que desiganava mala mar en general i que ara se redueix a posar la bandera vermella? O més bé xerram d’alguna cosa més amagada, imperceptible i traïdora? Potser en això la gent de la mar ens pugui donar un cop de mà. En aquest sentit, aquest article que us pos ens en fa cinc cèntims del tema i fins i tot ens aconsella de com sortir-ne: enllaç. Continua
Mots perduts: aigualir
La receptabilitat dels “mots perduts” es gairebé tan variat com el món de les persones. Dependrà de l’edat, lectures, família, experiències… el que un determinat mot es consideri perdut o encara ben vigent.
Hi ha mot, com per exemple, “magencar” que fa molts anys que ja no s’usen. Ningú ja entrecava els sembrats o, en sentit estricte, remolca el fems. Però, daltres, com el que es presenta, una vella proposta de n’Antoni Font,. poden mantenir, o no, certa vigència. Continua
Mots perduts: anyívol
Avui en una conversa de bar he agafat per un dia el paper d’en Guillem Pont i he anotat una de les paraules que s’ha dit a la taula: anyívol. Concretament l’expressió que ha sortit ha estat “jo som anyívol a això”, en sentit de “no agradar-te, de tenir-li aversió”. Però com veurem la paraula també pot designar altres coses: Continua
Mots perduts: aixelleró
No recordava haver-la sentida mai (i això que ma mare va cosir bruses al llarg de molts anys). En canvi na Caterina sí que l’havia sentida i usada.
La pronuncia escurça el mot que passa a ser, segons zones i famílies “xilleró” o “xelleró”.
Utilitzada en la confecció de camises i vestits, fins fa poc, era paraula usada, fonamentalment, per sastres i modistes. Continua
Mots perduts: tiberi
Ara que venen les festes és un mot ben adequat… ja que segurament hi haurà un bon tiberi! Ara segurament s’usarien més altres mots com festa, trull… Continua
Mots persuts: “Pensat i fet”
Tal com va passar amb els engronsos és una expressió que no he sabut localitzar en cap dels diccionaris i consultes fetes..
Amb tot i amb això era usada, en un mateix sentit, tant en la nostra pagesia com en altres indrets (per exemple Montuïri)
Farà part, idò, d’aquesta nebulosa de mots locals o familiars no recollits en l’Alcover-Moll ni regulats per la normativa. Continua
Mots perduts: tibada
Si tenim en compte que la caça d’ocells en filats ja no s’usa, és ben normal que aquest mot, tant en el seu ús en el camp de la caça com en sentit figuratiu, ja no s’usi gaire en la nostra societat. I és que les paraules sovint són un reflex del que passa en el carrer…. Continua
Mots perduts: “engronsos”
Mot que fa part de la “màgia -o desconeixement- de les paraules”: no apareix a cap dels diccionaris consultats.
Mot recordat. Na Francisca de Son Berga, fa anys, en va presentar un plat a “Els poetes i la Memòria Històrica” -normalment acompanyat de les “Llunetes” de na Xisca i el cava- que fa part de les festes patronals. Són els darrers que he tastat. (Serveixin aquests mots de recordança i homenatge) Continua