Arxiu de la categoria: Opinió

25 anys en marxa. Encara volem el Tren de Llevant. Tomeu Febrer

Publicat el per , Plataforma pel tren de Llevant
Respon

En Tomeu Febrer Alemany devia tenir 8 o 9 anys quan es convocà la primera marxa pel Tren de Llevant. Aquesta és la seva impressió i els seus records sobre la lluita per fer arribar el tren a la comarca.

Petita presentació: edat, on vius, de què treballes…

Som en Tomeu Febrer i Alemany. Tenc 33 anys i he viscut la major part de la meva vida a Sant Llorenç des Cardassar. Som professor de biologia a l’IES Capdepera.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Vaig participar a les marxes pel tren de Llevant el 2008 amb un grup d’amics i amigues de l’institut, vàrem fer el tram Artà-Son Servera.

Perquè ho feies? Continua →

25 anys en marxa. Fotos de la primera marxa

Publicat el per , Plataforma pel tren de Llevant
1

La revista digital CAP VERMELL de Capdepera publica aquesta setmana un article sobre la primera marxa pel Tren de Llevant que perquè trobam que és interessant reproduïm amb el seu permís.

1998. El batle de Capdepera era Joan Pascual; el d’Artà, Montserrat Santandreu; de Sant Llorenç, Mateu Puigrós; de Son Servera, Eduardo Servera; i de Manacor, Catalina Sureda. Continua →

25 anys en marxa. Encara volem el Tren de Llevant. Josep Cortès

Publicat el per , Plataforma pel tren de Llevant
2

Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de la primera marxa per reivindicar el Tren de Llevant publicam una sèrie d’entrevistes de persones que participaren en alguna de les marxes que la Plataforma pel Tren de Llevant convocà des de l’any 1998.

Ençata aquesta secció Josep Cortès Servera. Ell visqué, com a responsable de la revista Flor de Card, en primera línia, la primera de les marxes.

Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, … 

Tenc 72 anys i visc a Sant Llorenç; estic jubilat.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Vaig participar en les primeres marxes. Com a director de Flor de Card, vaig publicar bastants articles –meus i d’altres col·laboradors– sobre la necessitat de recuperar el tren. El desembre de 1978 en férem l’Editorial Continua →

25 anys en marxa. Sant Llorenç, Son Carrió, sa Costa, Flor de Card i Card.cat en marxa pel Tren de Llevant

Publicat el per , Plataforma pel tren de Llevant
1

Amb aquest article encetam una sèrie de publicacions sota el títol 25 anys en marxa. També hauríem pogut triar un títol més contundent, com “25 anys de reivindicacions fallides” o “La història d’un fracàs col·lectiu”, però ja està bé així. Tal volta qualque dia serà possible i els nostres somnis es faran realitat.

La Plataforma pel tren de Llevant vol organitzar un seguit d’actes per tal de recordar tot allò que ha fet, tot allò que ha passat al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. Sense retrets. Ho hem tengut a tocar en més d’una ocasió. No ha estat possible. Una llàstima! Per tant no hi ha res a celebrar, sí a rememorar, a recordar cada una de les vuit marxes així com tantes accions que s’han fet i que aquestes pàgines en deixaren constància. Continua →

En català

Publicat el per
1

L’altre dia, a l’Hipercentro del Port de Manacor, mentres feia coa per pagar, la caixera parlava en mallorquí amb normalitat amb la seva companya de l’altra caixa i quan li va tocar atendre’m es va dirigir a mi en castellà.

Sorprès, li vaig demanar per què no s’havia dirigit a mi en mallorquí, si no sabia si l’entenia. Em va contestar, un poc empegueïda, que canviava tantes vegades de llengua durant el dia que ja ho feia sense pensar.

Si no ens avesam a emprar sempre la nostra llengua quan ens dirigim a una persona que no coneixem, no anam bé. Ja canviarem d’idioma si no ens entenen, si volem, però crec que l’entrada hauria de ser sempre en català, perquè amb les noves lleis que s’estan implantant al País Valencià i a les Illes, si no posam barra de cap el català se n’anirà en orris.

La FIFA castiga amb 3 mesos a l’ombra les accions de l’encara president de la RFEF

Publicat el per
Respon

Au idò, al carrer com a mínim durant tres mesos. Durant aquesta setmana el paper dels clubs i de primera ha estat penosa, llevat de l’Osasuna i el Getafe i de qualque jugador, la resta han estat silencis que, ara que la FIFA ha suspès per un període inicial de 90 dies a aquest impresentable, han posat de relleu el seu poc tacte i la seva poca dedència. Continua →

Jugar d’aficionat

Publicat el per
1

Diuen que l’autocrítica és la base de tota evolució, tant personal com professional, però ni ens n’ensenyen ni en tenim creença ni costum.

Realment resulta molt més plaent l’autocomplacència i el seguiment a les creences que hem anat amuntagant, moltes d’elles sobre un feble fonament.

Vet aquí una petita reflexió sobre el que representa, pot representar, treballar en un diari virtual local com card.cat. Continua →

De mobilitat i cotxes elèctrics

Publicat el per
Respon

Durant aquests darrers anys he fet uns quants viatges i, com que sempre m’ha atret veure països més avançats que no més endarrerits, n’he fet tres pel nord d’Europa, dos d’ells a Alemanya i un a Noruega. Puc constatar, perquè ho he tocat amb les mans (i olorat amb el nas 🙂) que en qualsevol d’ells la tendència és l’absoluta prioritat de cara al vianant i, en el cas dels nous cotxes la sensació és de, a part de no necessitar-ne tants perquè consten d’un transport públic molt millor que el nostre, la tendència sempre a l’alça del vehicle elèctric. En aquest aspecte el cotxe elèctric ha gaudit allà no tan sols de molts d’incentius, sinó també de prestigi social, ja que els cotxes destinats als serveis públics, gairebé tots són elèctrics. Aquí no ha estat així i fins i tot ajuntaments com el de Sant Llorenç tenen pensat retirar-ne les ajudes d’aquí a no gaire temps, passant a la llista de pobles com Búger, Ariany o Sineu (i crec que no n’hi ha d’altre a Mallorca), que no bonifiquen la taxa de l’impost de circulació. Continua →

Apunts científics (el mètode científic)

Publicat el per
Respon

I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també,  ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi. Continua →

Víctimes dels nazis a la segona guerra mundial, els col·lectius afectats i vídeo de l’edició d’enguany de “Els poetes i la memòria històrica”

Publicat el per
1

6 milions de jueus, 5’7 milions de ciutadans civils de l’antiga Unió Soviètica, Entre 2’8 i 3’3 milions de presoners de guerra soviètics, entre 1’8 i 3’3 milions de polonesos, entre 300.000 i 600.000 serbis, 270.000 persones amb discapacitat, entre 130.000 i 500.000 gitans, entre 80.000 i 200.000 maçons, entre 20.000 i 25.000 eslovens, entre 5.000 i 15.000 homosexuals, 3.500 republicans espanyols, entre 1.250 i 5.000 testimonis de jehovà, etc.

També es va perseguir a altres religions ètnies i col·lectius com els sindicalistes, per exemple. En total es calcula que les morts portades a terme a durant l’holocaust nazi ascendeixen a 17 milions de persones. Continua →

Entre Oppenheimer i Babylon

Publicat el per
4

Aprofitant que ara puc, aquestes darreres setmanes he aprofitat per veure un parell de pel·lícules de les quals n’anava endarrer. Les sensacions que he tengut es podrien definir amb una gran alegria que ja esperava, una agradable sorpresa, i la confirmació d’una decepció que em veia a venir tot i l’expectació generada.

Començarem per la decepció, Barbie, la qual des del meu punt de vista, si no fos pels seus dos principals protagonistes, na Margot Robbie i en Ryan Gosling, no passaria d’un aprovat que així i tot, és justet. N’hi ha que hi veuen un missatge feminista amagat, jo pens que hi ha pel·lícules a on aquesta virtut sobresurt molt més. Continua →

AL43 Classes socials (i llenguatge)

Publicat el per
Respon

Una aproximació (intuïtiva) a l’estructura social del Sant Llorenç preturístic.

Al “no hi havia manera de guanyar un duro” referit a l’esforç amb minsos resultats dels pagesos, se li oposa allò “qui tocava calaix marxava bé” referit a botiguers i menestrals usant expressions de n’Antoni Pascual. Continua →

Què en trobau, vegetació o pilons de ciment i valles de fusta?

Publicat el per
1

Potser se m’escapa qualque detall, però des del primer dia que vaig veure els pilons de ciment vaig pensar que era la pitjor invenció pel que fa al mobiliari urbà dels darrers 40 anys,  juntament amb les valles de fusta i els parcs “biosaludables”.

Per això m’agradaria saber l’opinió que en teniu, si hi trobau cap justificació a això que jo veig com un autèntic despropòsit, que no només és molt discutible estèticament, sinó que a la pràctica, des del meu punt de vista, és molt més brut, bo d’espanyar i poc pràctic. Continua →

Dues faules d’Isop

Publicat el per
Respon

El lleó i el ratolí
«Un lleó dormia dins el bosc mentre dos ratolins jugaven al seu costat. Un dels ratolins es va ficar dins la cabellera del lleó, aquest es va despertar i es va disposar a menjar-se’l. Llavors el ratolí li va dir:
-Si em deixes anar, potser algun dia et podré ajudar quan estiguis en perill.
-Com em pots ajudar, tu, un insignificant ratolí?, va respondre el lleó, però li va fer tanta gràcia que el va deixar fugir.
Temps després, el lleó va caure dins una xarxa de caçadors i va cridar demanant ajuda. Va comparèixer el ratolí i, rovegant la xarxa, el va alliberar».
Si ho trobau, on posa «lleó», posau-hi «Pedro Sánchez», i on posa «ratolí», substituïu-ho per «Puigdemont». Continua →

Tertúlia de cafè: els stops, les eleccions i altres brusques

Publicat el per
Respon

Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.

  • Cagondena Xisco que quasi no arrib.
  • Ho trobava que t’estorbaves.
  • Què punyetes…. el que m’ha passat és que quasi tenc un accident.
  • I on?
  • On ha de ser? A la Carretera d’Artà! Saps quin embull que és allò… Continua →