Un hisendat molt ric, s’encapritxà amb un cavall del seu veí. Després de moltes negociacions, i pagant un bon preu, aconsegueix fer-se el cavall seu. Continua
Humor amb missatge
1
Arxiu de l'autor: Joan Roig "Dalmau"
Cuina: musclos
Bé, abans d’explicar-vos com faig els musclos, us diré que a les mongetes, les faig com les llenties, i els macarrons com els fideus en salsa de tomàtiga. Continua
Ni uns ni altres
Som consient de la necessitat dels polítics o d’un sistema, per prendre decisions. Però en aquets momens, principalment es dos partits grossos, des de la meva opinió son una boca tan afamada que, per molts de retalls i de imposts nous que es vagin inventant, no Continua
Mentides
Com era d’esperar, el Sr Rato ha dimit de Bankia. En sos seus negocis particulas ja va fracassar, quan va anar al Banc Mundial, va haver de fugir per sa cuina, i ara aquí, però tranquils, sa seva indemnització serà de dos milions i mig.Com que esteim en crisi, li haurem de tapar entre tots es seu fracàs. Només mos costarà deu milions d’euros. Continua
Cuina: Llenties
Seguint un poc sa línia de s’Abecedari, avui toca Llenties. Continua
Les confessions d’un cigarret
Som petit, de figura fina i estilitzada. Sé que som ben aperegut, som bell, i llueixo bé. Em vesteixen en un paperet blanc ben estret, i al cap me n’hi posen un trosset color de or, per ser més interesant. Tot això ben estret, per a no perdre la figura. Continua
Cuina: lasanya
Sa meva manera de fer lasanya és aquesta: es vespre abans pos unes catorze plaques de farina en remull. El dia següent, tall ben petitet i poso dins un casolí, sa verdura que tenc a mà: pastanaga, coliflor, carxofa, un all , ceba… També hi pos un poc d’oli, un poc de sal , i un poc de pebre negre. Ho sofregesc un poc, mentre tall un poc de bleda i espinacs, perquè no se cremin. Continua
L’herència rebuda
Com se pot repetir tant això de l’ herència rebuda? Quan estaven a l’ oposició què feien? Tan inútils són que no se’n temien de res ? O serà que saben massa bé de l’herència deixada pel Sr. Matas ? Dels quatre mil milions trobats, no saben cert que prop de tres mil són herència de l’època del Sr. Matas ? Continua
Mentides
Tot és mentida. Com se pot mentir tant per beneficiar-se es grup de sempre? S’Hospital Joan March, s’Hospital General, ni ses cent i busques d’habitacions que volen vendre de cada hospital, són sa causa de sa ” Crisi”. Continua
Madrid i es seu poc senyoriu
Quan jo era al·lot molta de gent, com ara, érem del Madrid o del Barça. Del Madrid n’hi havia que ho eren per ser un dels equips millors del món, i altres pequè era un equip senyor, cosa que li fallava al Barça. Però com se pot comprovar ara mateix, ses coses canvien, i ses institucions posen com a presidents gent sense sa categoria suficient. Continua
Cuina: fideus frits
Tall a la juliana mitja sefarnari, un bocinet de ceba, un quart de prebre vert i un quart de prebre vermell, una fulla de col tendre, i làmines primes d’esclatassang o xampinyó. Continua
Fideus
Fideus clars. Els puc fer fent primer un sofrit, amb la seva carneta i la seva verdureta, llavors hi pos els fideus, una grapadeta de xítxeros i aigua, així com la sa begui, Continua
El Rei
Coneixeu el darrer comunicat d’ ETA? Mentre la Casa Reial no abandoni les armes, nosaltres tampoc.
Arriba un periodista a la cacera del Rei, però com no el coneix, demana: Meiam, qui es el Rei aqui? I com que els seus acompanyants no saben fer la “R” , Un li contesta: No me miri, el ” Gei ” és aquell, a mi no me miri.
Visca el nostre optimisme
Tenim les dues plantillas més cares del món, els dos jugadors que cobren més del món, la lliga millor del món, els clubs que més deuen del món, Continua
Una altra de crisi
Arriba un d’aquests nous rics a un hotel, i demana pel director, li dóna mil euros i li diu: jes, jo he de fer quatre gestions, i pel capvespre tonaré Continua
Va d’elefants
Com a homenatge al Rei, contaré una anècdota de quan es Safari estava a l’altre part de la carretera. Continua
Cuina: Coca de pa
Quant jo era al·lot, era normal pastar a ca teva, nosaltres teniem es padri Vent que tenia un forn a Son Vent, i es padrí Mascaró tambe en tenia un de forn de llenya a ca seva. Ma mare, si la memòria no em falla, solia pastar els divendres. Després quan varen aparèixer les cuines de butà perdérem sabors, però seguiren pastant. En temps de matances procurava que li sobras un poc de pasta per fern una coca o dues de pasta de pa. Continua
Una de crisi
Amèrica. En un camí a la sortida d’un desert, un home veia com cada dia passaven molts de camions i cotxes per allà. Cansat de menjar sol, decideix posar una envelada, una planxa i una gelera. Se posa a fer hamburgueses i “perritos” i a vendre refrescs. Quan se n’adonà havia posat un restaurant i havia pogut enviar el seu fill a la universitat. Continua
Les anècdotes d’en Dalmau (III)
Història real, guió de cinema
Com dèiem a l’anterior, deixàrem l’hotel amb la promesa al sereno d’un dia contar-li tota la història. Ella va pensar d’en bon matí agafar un cotxe de lloguer i anar-se’n a l’agència, a Palma, a mirar de fer una temporadeta de feina fora de Cala Millor. Jo me’n vaig cap a l’hotel amb la idea de penjar les seves notes i descansar una estona. Continua
Cuina; Coca.
Desgraciadament, nosaltres som incapaços de sebre defensar lo nostre, i consentim que els americans ens invedeixin en tot i pertot. Les Illes estan plenes per tots els pobles de pizzeries on hi podria haver coquerias. Sí, ja sé que la pizza és italiana, però com que els italians són un poc com nosaltres, qui ha introduït la pizza per tot el món son els americans. En una ocasió estava parlant amb un i em va dir: Es que de pizzes n’hi ha a milers diferentes, i de coques només n’hi ha de quatre castes: amb pebres, de trempó, de julivert i de verdura. Seràs poca cosa, li vaig dir jo, de pizzes només n’hi ha d’una casta: parmesà, tomatiga i orenga, I mira els miracles que hi fan, afegint trastos; idò a la coca encara n’hi poden afegir més que ha les pizzes. Continua