De l’entrega d’avui, de banda els mots en desús com “primal” o “primala”, en voldria destacat altres aspectes:
El localisme de “porfessó” encara usat en determinats trams d’edat. La consideració dels amors com a “procés”, el final de n’Angelina, sa Trebolina, ara convertida en Sor Francina i el canvi de significat de “promiscu”, ultimament enfocat a les relacions sexuals
Idò no, la culpa no era del català. De fet, ja ho sabíem, però tota excusa és bona per intentar afeblir la nostra llengua pròpia. Però els números no enganyen i per molt que el català ara ja no sigui un requisit continuen faltant infermers i infermeres a Balears, més i tot que altres anys. Idò! Continua
D’aquesta entrega en voldria destacar el que podriem considerar “localismes” llorencins de principis de segle passat, molt usats per Galmés: possessori, prendre, prenedor, professó, prestet, pretexte, cap mica…
També voldria fer referència, de passada, al pestilent sortosament perdut “tabac de pota” que solien emprar per fumar amb una pipa.
De banda els mots en desús “poalejar”, “polissonada”. “polsimar”… haurem d’enfocar, també, els “rebots”:: “rúfol”, “marxando”, “debategar”…
I els rempells de prosa poètica sensual que són marca personal: “Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant,”
Aquesta entrega, a manera de singularitat, mostra, a la veu “porxo”, la descripció del Pou Vell
Manllevaré a Mn. Alcover la descripció que fa de “Pinzell” per fer referència a l’estil de Mn. Galmés “La manera de descriure vivament; l’estil descriptiu d’un autor, d’una facultat, etc”.
No deixarem de banda aspectes descriptius: “Experimentà crexences de planta assaonada”, “Esplendidesa de formes palpitants ab sacsaments de plètora”, “Hi havia una pedra planera, rodonenca”
Ni els mots en desús com “plètora”, “pigota”…
Es continua en la línia oberta des del principi: repescar determinats mots ja perduts (Els moliners ja no existeixen ni tampoc les “perllongues” dels molins); recordar mots usats pels nostres pares o padrins (“perllongar” en sentit de retardar o canviar)…
I la capacitat descriptiva i poètica del Capellà Capirró “Sos ulls d’or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d’una febre estranya,”.
La singularitat d’aquesta entrega es situa en la descripció de “sa Trebolina”: ” N’Angelina… li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l’article Na”,
De l’entrega d’avui en voldria destacar les paraules, el vocabulari.
En alguns casos mots perduts o en desús: “pelleringo”, “pellucar”, “pentura”, “percintar”, “perfondre”, “perhom”…
I també voldria enforcar el que podriem anomenar “rebots” o paraules dites de passada: “espirall”, “resclosa”, “merlet”, “reverberació”, “llantoner”, “pinya”…
(A la imatge destacada, Antoni Maria Alcover)
El Pare Rafel Ginard en l’homenatge que els intel·lectuals li rendiren (1951) assenyalà: “Mossèn Galmés és un gran novel·lista frustat. Com n’Angelina en Flor de Card, esqueixà amb en Jaume, per fer-se monja, Mossèn Galmés renuncià practicament, a la seva amor per les belles lletres, per seguir la vocació que el cridava a una vida austera i de poc encís: treure’s els ulls i espanyar-se la salut en la lectura, confronta i transcripció dels codis lul·lians. (Lluc. Maig, 1976).
En quan al vocabulari, voldria enfocar, avui: “passional”, “patrioter”, “pedestal” i “peixir”
Ara mateix, quan comencen els merescuts fastos del “‘Any Llompart” permeteu-me que li manllevi unes paraules, de “La literatura moderna a les Balears”(1964) relatives a Salvador Galmés: “Línia naturalista que podríem enomenat hispànica, contempladora de l’home en funció de la terra, com un ésser primari mogut per les forces profundes de la natura, immers en un paisatge sobre el qual pesa una fatalitat (que també ell, l’home, sent com l’empeny amb poder irresistible)”
En quan a vocabulari vull destacar els conceptes de “pampallola”, “pansir”, “pantaix” i també “parell”, referit a dos
Deia el fa poc finit Pere Sampol, justificant-ho en la seva experiència com a senador, que “Espanya no té remei”. Haurem de fer nostre aquella idea si consideram el que fan els nostres polítics en relació a les llengues, també oficials en bona part dels territoris de l’Estat.
Una vertadera desvergonya! Continua
Tant la xarxa, com la premsa s’han fet ampli ressó de la decisió del Trubunal Constitucional relatiu a l’ús de la llengua en l’ámbit de la sanitat a Balears.
Ben aviat sabrem, idò, si el problema de la sanitat balear és un tema de llengua o si s’usa la llengua com a cortina de fum per amagar altres problemes. En tot cas bona part del mal ja quedarà per fet.
M’agradarà recordar, ara i aquí, aquella idea que mostra Martí Domínguez a “L’esperit del temps”: “La llengua materna és l’última cosa que es pot extirpar d’un territori conquerit; quan ho aconsegueixes pots assegurar plenament que aquell país ja és teu”
En aquesta entrega Galmés que cavalca sobre les paraules iniciades amb “o” i “p”, ens mostra mots en desús, però ben escaients com és ara “oripell”: molta aparença i poc valor o “païdura”.
I també les característiques expressions galmesianes referides a l’amor, a l’organització social, i sobre l’esplugada aristocràtica del voltor.
D’aquesta entrega en voldria destacar l’ús de la prosa poètica i sensual que utilitzava Mn. Galmés: “L’aire flametjava prenyat d’oftalmies”, “Ridiculesa qui’s manifesta ab oyositat de crisàlida”, “Se movia en ritme de suavitats ondulants”…
En quan al vocabulari voldria enfocar aquest “onsevulla” molt usat en el Sant Llorenç agícola i ara en desús.
Continuant amb l’ordre alfabètic de les referències que el DCVB mostra de Salvador Galmés, d’aquesta entrega, potser en destacaria el vessant poètic, per a alguns escultòric, del capellà llorencí: “Sobre l’ubaguesa de les aygues lliures, la lluna sobirana senyava un camí de nacres y perles”
I també la seva interpretació filosòfica de determinats moments vitals que fan part del seu relat: “Eren unes amors platòniques, purament objectives, però ja n’hi havia prou” o “Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vida, encara que subjectivament, potser, la més despreocupada”. “Protestes ofegades de respecte forsós”
A la Plaça Nova de Santa Maria, l’escenari de la jornada de reivindicació organitzada per l’Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua. Continua
De banda el mots en desús, o potser hauria de dir desconeguts?: mossó, mucus, mussolina, nabab…i també de banda les expressions poètiques “Son cor vetlava, mullat de delícies”, ben habituals en totes les entregues, voldria destacar l’afegit a la descripció d’en Jaume “Belluguins” que no descatava en el grup, sinó que era “el darrer mot del credo”.
De l’entrega d’avui potser se’n podrien destacar algunes paraules o expressions avui del tot perdudes: “ningú nat del món”, “morma”, “fer el moro de la cuina”, “mosquejada”, “mossatge”…
També el caràcter pòètic de la prosa galmesiana: “Experimentà un glassament de fret moral que li pansia el cor”
Però, i atès que fa poc haviem destacat, amb paraules de Pere Rosselló, els trets de la personalitat de n’Angelina i en Jaume “Belluguins”, voldria destacar aquest caràcter de masculinitat de n’Angelina adolescent inherent a “Quines mormes ensivella sa Trebolina!”
De banda els mots nous o desconeguts, com el cas de “mil·liari”, voldria enfocar aquells mots antany ben vius i que actualment hariem de situar en el calaix de mots en desús
Es el cas de “minvar” , també molt usual en les cases llorencines que treballaven els brodats, “modorra”, en ocasions usat com s sinònim de peresa o desgana i “moll” referit a l’excé d’humitat de la terra.
Laura Serra publicava dies passats, a l’arabalears.cat, una ienteressant experiència sobre multilingüisme.
Encara que no tothom pugui gaudir dels condicionants d’Anna Solé, la seva aportació resulta interessant i útil., Continua
Mots per un Dijous Sant, Alguns en desús derivats dels canvis laborals i socials: “messes des sembrar”, “mestressa”. Altres sense motius massa clars: “mesclança”, “mestralada” o “migdiada” referit al temps que volta el migdia.
La galmesiana frase “La catalèpsia canicular de la mixdiada s’esveyeix” és d’aquelles per recordar.