Llegint les aportacions d’aquesta entrega el primer que copsa l’atenció és el carrer de ses Roques. Potser era el nom anterior de l’actual carrer d’es Pou?. Tendria la seva lògica al constatar la duresa del pedreny que es troba a l’nici del carrer. És simple suposició.

Una altra curiositat és el coneixement que Galmés té de la “malaltia de l’amor”.

També en destaques les descripcions plàstiques “bavarades de xafogor enervant”, “engallant llurs caps”…

D’altra banda es veu que no tenia eamb gaire estima les rutines: “fredors i foscura morals qui enerven i tuden…”

Continua →

Amb un “Mot usat per Salvador Galmés“, l’Alcover-Moll destaca la singularitat de la paraula “encarnatjament” com a sinònim d’encarnissament.

També m’agradarà destacar “empinar la maça” com a expressió lligada a la perduda feina de picar càrritx, el “malavejar”, també perdut i les suggestives i ben galmesianes frases que apareixen a “encoxinament” i “encoixinat”.

Continua →

Tal com passà a les entregues anteriors, aquestes pinzellades galmesianes que apareixen en el DCVB no deixen de sorprendre.

Sigui per les seves descripcions: “mescladissa de discordances harmòniques”; les seves referències a l’amor “:…i la jove qieia en desfici, exorcament, dins el deser de la vida”; o el redescobtiment de mots en desús: ambabaiat, embafós, embarriolar…o embatol, referit al vent provenint de la mar.

Sorprenent i fruit del seu temps, resulta la descripció que en fa de l’adolescència a la veu “embastament”, periode que, des de fa anys, es considera cabdal en el desenvolupament de la personalitat.

Continua →